REC DEL CAMÍ DE LES BASSES / REC DELS MOLINS DE LA VILA Copons

Anoia
Camí de les Basses, 08289
Al nord-oest del nucli urbà, seguint el traçat del camí de les Basses
429m
08071-98
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Popular
XVII
Bo
Inexistent
Fàcil
Productiu
Pública
Ajuntament de Copons
Adriana Geladó Prat

Antic rec dels molins de la vila de Copons que en l'actualitat encara porta aigua, en aquest cas per regar els horts de la zona. S'observen tres trams d'aquest rec en superfície, tot i que hi ha constància que bona part del conducte està soterrat sota el camí de les Basses. El primer tram es localitza a l'alçada del molí del Mig, el segon ressegueix el voral de la bassa d'aquest molí i el tercer es localitza al final d'aquesta bassa. Els trams segueixen un traçat més o menys rectilini, amb comportes de ferro per desviar l'aigua allà on convingui i petits arcs bastits en maons quan el rec comença a anar soterrat. Presenten una profunditat aproximada d'uns 40-50 centímetres i estan bastits en pedra sense treballar disposada regularment. S'observen diversos arranjaments de morter i ciment en determinades zones, tot i que la part més rehabilitada correspon al tram superior, on connecta amb la bassa del molí del Mig.

Aquest rec connectava els tres molins que es troben situats dins de la vila, seguint el traçat del camí de les Basses. A grans trets, el traçat era el següent: el molí de Dalt prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a una sèquia que la conduïa fins a la bassa d'aquest molí. Un cop l'aigua sortia del carcabà anava o bé cap a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé al rec que anava cap al molí del Mig. Aquest rec passava per sota del desguàs del molí de Dalt i, mitjançant un tram mig soterrat que discorria per sota del camí de les Basses, anava a parar a la bassa d'aquest segon molí. Posteriorment, l'aigua sortia del carcabà i, a través d'un altre tram del rec, baixava fins a la bassa del molí del Madora o de Baix. Un cop fora d'aquest tercer molí, l'aigua discorria mitjançant un altre tram de rec per sota de la casa de ca la Madora i era reconduïda fins a la riera Gran.
Tot i que la utilització de l'aigua del riu Anoia i els seus afluents per al funcionament dels molins fariners de Copons es remunta a l'edat mitjana, el cert és que probablement fins al segle XVII aquest rec no va estar totalment operatiu. Tot i això, el molí del Madora consta ja des del segle XVI i també és força probable que ja existís alguna estructura de característiques semblants per al rec dels horts dels voltants.

AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). "Els Molins del terme de Copons". A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 24.
MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit].
MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit].
MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit].
MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). "Els molins de Copons (Anoia)". A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 20-24.