Rectoria del temple parroquial dels Sants Just i Pastor
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    Pl. Jacint Verdaguer, 3.
    Emplaçament
    Al nucli urbà.

    Coordenades:

    41.385934388736
    2.0758943250793
    422736
    4582012
    Número de fitxa
    08221 - 267
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1940 (reconstrucció)
    Josep Alemany Juvé (arquitecte de la reconstrucció)
    Estat de conservació
    Bo
    El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, el conjunt parroquial va ser incendiat i gairebé totalment destruït. L'any 1940 es va iniciar la restauració del conjunt a càrrec de Josep Alemany i Juvé.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, Carrer d'Armenteres, 35, 08980 Ref. Cad. 2822101DF2822B0001PF
    Autoria de la fitxa
    David Torres Rodríguez - Kuanum

    Edifici de planta rectangular estructurat en planta baixa, pis i golfes, adossat al campanar de l'església parroquial. La façana principal, de disposició simètrica, està situada a la plaça de l'Església. 

    La planta baixa presenta la porta d’accés, d’arc de mig punt dovellada amb brancals de pedra, a l'extrem esquerre de la façana. A la dreta del portal d'entrada hi ha dues finestres rectangulars verticals enreixades.

    Al primer pis, a cada extrem de la façana, dues obertures de les mateixes característiques que les de la planta baixa flanquegen el plafó ceràmic dels sants Just i Pastor, situat dins d'una capelleta de maó vist. A les golfes, seguint l'estricta disposició simètrica, hi ha tres finestres rectangulars verticals petites. 

    La coberta de l'edifici és de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal i ràfec marcat, decorat amb rajols ceràmics triangulars creant un motiu de dents de llop. 

    Tot el parament de l’edifici està arrebossat i pintat en color beix, amb un encintat incís sobre el morter que vol simular un llenç de mur de carreus. A la part baixa de la façana, destaca un banc corregut d'obra rematat a la superfície amb rajoles quadrangulars de fang cuit.  

    El 1676 es van afegir al temple parroquial les capelles laterals, i el 1752 es van construir noves dependències al nord i a ponent de l'edifici. A finals del segle XIX, el 1890, es va dur a terme una restauració completa.

    El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, el conjunt parroquial va ser incendiat i gairebé totalment destruït, presumiblement per membres de la FAI. L'edifici de la rectoria va quedar en ruïnes, amb gran part de l'estructura ensorrada i l'altra totalment cremada.

    Després d'aquest desastre, l'any 1940 es va iniciar la restauració de la rectoria a càrrec de Josep Alemany i Juvé la qual va ser inaugurada el 3 de març de l'any següent, començant així una nova etapa en la història d'aquesta parròquia.

    CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa  (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 663 - 690

    PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern. 

    TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona, p. 30-32 i 80-107.