Goigs dels Sants Just i Pastor
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    Parròquia dels Sants Just i Pastor.
    Emplaçament
    A la col·lecció parroquial i diverses col·leccions privades i públiques.

    Coordenades:

    41.385948475465
    2.0759013562553
    422736
    4582015
    Número de fitxa
    08221 - 296
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX - XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Els goigs de Sant Just i Sant Pastor es presenten aquí en tres versions diferents, cadascuna amb característiques particulars que reflecteixen la devoció i la manera com han estat transmesos al llarg del temps.

    • Els primers goigs presentats (imatge 1) destaquen per la seva referència explícita als sants com a patrons de Sant Just Desvern i per la il·lustració dels dos germans vestits amb túnica mentre caminen junts, acompanyats d’un text que exalta la seva innocència i valentia enfront del martiri i inclou una pregària perquè protegeixin el poble. Va ser editat per Anton Brusi, i segueix l’estructura clàssica dels goigs tradicionals i es caracteritza per l’ús d’un català antic, així com per la presència d’una il·lustració on els sants apareixen amb la creu i la palma del martiri, reforçant la seva iconografia. A més, incorpora una pregària final en llatí, l’"Oremus", que subratlla el seu caràcter litúrgic.

    • Els segons (imatge 2), van ser impresos l’any 1918 per Pujolá y Campas a Barcelona. El text és una adaptació realitzada per mossèn Antonino Tenas, aleshores rector de Sant Just, a partir d’uns goigs barcelonins de 1915. Aquesta versió manté gairebé íntegrament l’original, però amb la supressió de tres estrofes que feien referència a la ciutat i la parròquia de Barcelona. A més, es van introduir algunes modificacions en determinats versos per adaptar-los a la nova destinació, com ara el canvi de "protegiu nostra ciutat" per "protegiu nostra veïnat" o "a Barcelona ha tocat" per "nostra parròquia ha lograt".

    • Finalment, els tercers goigs (imatge 3), inclouen notació musical, un element que facilita la seva interpretació cantada, i són una reedició dels de l’any 1918, amb un disseny més modern i il·lustracions estilitzades. En aquesta versió en què es fa una il·lustració fidedigna de l'edifici que acull el temple devocional, es posa de manifest la seva vinculació amb la parròquia de Sant Just Desvern, reforçant la seva funció com a element de devoció i identitat local.

    Tot seguit es transcriu el text dels primers goigs, els que més desenvolupen la història dels sants màrtirs als quals van dedicats:

    GOIGS DELS GLORIOSOS MARTIRS, SANT JUST Y SANT PASTOR DESVERN, BISBAT DE BARCELONA

    Cantém tots devotament
    del martiri lo rigor;
    patiren innocentment,
    Nostres sants Just y Pastor.

         Lo seu pare sant Vidal
    en la pàtria de Alcalá,
    per a guardar-los del mal
    a Jesús los incliná;
    i les lletres aprenen,
    las deixan ab esplendor:
    patiren innocentment, &c.

             Perque de Daciá saberen                                                                                                                                                                                            Perseguir als cristians;                                                                                                                                                                                                            Y persó luego empremgueren                                                                                                                                                                                 presentarsi molt humans;
    Diguerenli prontament:
    Jesu-Crist es nostre amor:
    patiren innocentment, &c.

          Com los veya criatures,
    pensá distraurels del tot,
    fent, que ab disciplinas duras,

    Sels fos donát fort açot;
    Mes ells ja varonilment,
    se disposan per major:
    patiren innocentment, &c.

          Pues diu Just á son germá,
    no obstant de ser lo petit,
    Pastor: no temes Daciá,
    per més, que tinga appétit;
    De posarnos en torment,
    que nons falta lo Señor:
    patiren innocentment, &c.

          Al que Pastor respongué:
    dius be Just, y tindrás guañ
    en avisarme; perque
    te juro serte compaï;

    Al martiri, que realment
    passarém ab tot rigor,
    patiren innocentment, &c.

          Vista esta resolució,
    van los soldats à Daciá,
    fentli llarga relació
    de la gran perdua tindrà;
    Per convertir molta gent
    tant tendre predicador:
    patiren innocentment, &c.

          Y Daciá res de quimera
    dona un ordre deplorable,
    que ab cautela, y sens espera
    morts sien lo Camp Lloable;
    De degoll encontinent                                                                                                                                                                                                       sobre de pedra: Ay dolor!
    patiren innocentment, &c.

           Gosaus gloriosos patrons
    de la victoria teniu;
    pues encara que minons
    per fé de Cristo moriu;
    Gosauvos eternament
    de lograr tant rica flor:
    patiren innocentment, &c.

          Gosaus de vostra innocencia
    ab Jesu-Crist, Deu etern:
    y alcansáu tota clemencia
    al vostre poble Desvern;
    Guardaulo, y enterament
    de llamps, pedras, y temblor:
    patiren innocentment, &c.

                    TORNADA

    Hem vist verdaderament
    lo gran martíri, y rigor;
    patiren innocentment                                                                                                                                                                                                     Nostres sanats, Just y Pastor.

    ✠ Lætamini in Domino, & exultate Justi.
    ℟. Et gloriamini Omnes recti Corde.

                                                                        OREMUS.

    Deus lactantium fides, spes Infantium, Charitas Puerorum, qui per Innocentium tuorum Justi, & Pastoris, laudem cunctos provocas ad salutem: infunde nobis quæsumus, puritatem lactentis Infantiæ; ut dum sensu Justitiæ parvulis adæquamur, in illa remuneratione Fidelium, cum Sanctis pariter gloriemur: Per Christum Dominum, &c.

     

    OREMUS

    Deus lactantium fides, spes Infantium, Charitas Puerorum, qui per Innocentum manibus Justi et Pastoris, &c.

    Barcelona en la Estampa de Anton Brusi.

    Dels goigs presentats, resulta interessant el de la imatge número 1. Aquests goigs, impresos per Antoni Brusi Miravent, editor del Diari de Barcelona, poc temps després d’haver finalitzat la Guerra del Francès, molt probablement entre els anys 1819 i 1821, presenten la particularitat de comptar amb un text original que es diferencia tant dels goigs barcelonins com dels que es van editar posteriorment a Sant Just Desvern.

    Aquesta versió, a més de conservar l’estructura tradicional dels goigs, incorpora elements lingüístics i estilístics propis de l’època, oferint una perspectiva única dins del conjunt de cants dedicats a Sant Just i Sant Pastor.

    Els goigs de Sant Just i Sant Pastor formen part de la cultura immaterial del municipi perquè són una expressió de la seva tradició musical i litúrgica, ja que han estat cantats durant segles en celebracions religioses i festes patronals, mantenint viva la devoció popular.

    Al mateix temps, constitueixen un testimoni històric que reflecteix la connexió de Sant Just Desvern amb el cristianisme antic i la veneració d’aquests dos màrtirs, fet que es veu reforçat per la seva iconografia religiosa, ja que les imatges dels sants han estat representades de diverses maneres al llarg del temps en estampes, escultures i altres elements patrimonials. A més, els goigs han tingut una àmplia difusió impresa i oral, essent publicats per diferents impremtes històriques i transmesos de generació en generació, cosa que ha permès la seva conservació i continuïtat fins als nostres dies.

    Barcelona: Estampa dels H. de la V. Pla, [data de publicació no identificada] Foto: Centre de Lectura de Reus: GSAN-J, 655.