Plafó dels Sants Just i Pastor
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Plafó ceràmic rectangular amb acabament triangular a la part superior. Disposat verticalment, està format per trenta-set rajoles policromes vidrades. La composició pictòrica, pintada a mà, presenta als Sants Just i Pastor nimbats i vestits amb túniques curtes, a la manera romana, dins d'un paisatge natural. Els dos nens sants, de 7 i 9 anys, porten a les mans els atributs que els identifiquen: una palma i un llibre. La palma és habitual a la iconografia de tots els sants màrtirs dels primers temps del cristianisme. El llibre, en canvi, fa referència a la condició d'estudiants dels dos màrtirs, que segons la tradició estaven a estudi quan es van presentar davant del governador Dacià per refermar la seva condició cristiana. Els dos germans van ser martiritzats l'any 304 dC a la ciutat romana de Complutum, origen de l'actual municipi d'Alcalá de Henares, dins de la campanya de persecució dictada per l'emperador Dioclecià.
El plafó presenta a la part superior la figura d'un àngel nen amb les ales desplegades i una capa, que porta a cada mà una palma i una corona de flors, corones amb les quals es disposa a coronar als sants. A la part inferior dreta es pot llegir de manera poc clara la signatura del ceramista o marca del taller "AVF", "PVF" o "RVF" coberta per una corona de tres puntes.
La composició queda emmarcada per una franja de color groc. El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars motllurades, vidrades de color ataronjat. L'obra està inserida dins d'una capelleta de maó amb coberta de teula a dos vessants.
Història
El plafó dels sants màrtirs va ser instal·lat a la façana de la rectoria un cop acabada la Guerra Civil, durant els treballs de reconstrucció del conjunt parroquial.
El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, l'església i la rectoria van ser incendiades i gairebé totalment destruïdes, presumiblement per membres de la FAI. L'edifici va quedar en ruïnes, amb gran part de l'estructura ensorrada i l'altra totalment cremada. Després d'aquest desastre, l'any 1940 es va iniciar la restauració de l'església a càrrec de Josep Alemany i Juvé la qual va ser inaugurada el 3 de març de l'any següent.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). La rajola catalana. Brau Edicions. Figueres.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
