Rectoria de Sant Pau de Casserres
Casserres
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La rectoria de l'església de Sant Pau de Casserres actualment està connectada a l'església per una porta que hi ha a la seva façana est. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un ràfec de quatre fileres amb teula girada i rajols plans. El carener és perpendicular a la façana de migdia. Actualment aquesta és la façana principal, però antigament l'entrada a la rectoria es feia per la seva façana de llevant que fa angle amb l'entrada a l'església. Es pot veure la porta mig tapiada on ara s'ha ubicat el sarcòfag de pedra.
Els paraments de la façana de migdia i de llevant són de pedra vista; el de la façana de ponent està arrebossat i per la façana nord s'adossa a l'església, a la part del campanar així com a una edificació annexa posterior. L'entrada actual, ubicada a la façana de migdia, és una porta d'arc carpanell amb dovelles de pedra treballada. A la planta pis hi ha dues obertures amb balconada i persianes de llibret i a la planta de sota coberta una altra obertura recent amb una biga de formigó com a llinda. Al seu costat hi ha una petita obertura emmarcada de pedres treballades.
L'interior de la planta baixa està restaurada i al costat de l'antiga entrada es conserva un pou repicat a la roca d'uns 13 metres de profunditat. Hi ha una volta de punta gòtica, amb arcs apuntats de pedra i un segment amb volta catalana. La sala contigua, que dóna a l'església, s'havia fet servir de carbonera fins fa pocs anys.
S'ha arreglat la planta baixa amb mobiliari antic restaurat.
Història
La Rectoria de Sant Pau de Casserres és de les més antigues de Catalunya i està datada entre finals del segle XIII i principis del XIV. Aquesta fou la residència d'estiu del bisbe de Solsona durant molt anys.
Aproximadament entre 1878 i 1884, fou Seminari Conciliar habilitant la planta baixa i el primer pis de la casa que també s'amplià i sota la direcció del mestre d'obres, Josep Canudas Alsina.
Després s'utilitzà com a fàbrica de llonganisses a càrrec de Josep Malet, llonganissaire de Sant Llorenç de Morunys.
Més tard fou utilitzat com a refugi de religiosos Cistercencs amb el pare Abat de Fontfroide de França.
Fins a principis dels 80 acollí una casa de colònies, amb 48 habitacions i 15 lavabos (120 persones). Disposa de planta baixa i dos pisos (alçada 13,2 metres al carener), amb coberta a dues aigües cap al nord i sud, bigues de fusta i parets de pedra totalment arrebossades.
Bibliografia
AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254.
AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).
CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres.
