Rectoria de Salo
Sant Mateu de Bages

    Bages
    Nucli de Salo. Demarcació de Salo
    Emplaçament
    Carretera de Salo (BV-3002), km. 8,6
    505

    Coordenades:

    41.84449
    1.64382
    387410
    4633399
    Número de fitxa
    08229 - 513
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies (núm. 29)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Rectoria de la parròquia de Salo, adossada al nord de l'edifici de l'església, al mateix nucli de Salo. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers llevant i alineada amb l'església seguint el traçat de l'únic carrer de Salo, es distribueix en dos cossos diferenciats: al de la dreta és on hi ha el portal, rematat amb arc escarser, i una finestra al seu damunt, emmarcada amb llinda i brancals de pedra. El cos de l'esquerra té una àmplia galeria al primer pis. És curiós que, tractant-se d'un edifici parroquial, una finestra que s'obre en aquest costat de la casa té gravada a la llinda la forma d'una ferradura com a símbol de protecció i de bona sort. La resta de façanes, actualment a pedra vista, tenen poques finestres, la majoria petites i de distribució irregular. Actualment els baixos de la casa s'utilitzen com a local parroquial i social, mentre que el primer pis està llogat com a habitatge particular.

    Inscripció a la llinda de la finestra principal: 1778
    Inscripció al portal principal: 1916

    Són poques les dades que coneixem sobre el poble de Salo i en particular de l'església. El castell de Salo està documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i després als de Barcelona. Els feudataris, al segle XII, eren els senyors de Castelladral i, ja al segle XIV, es troba sota el domini de la casa de Cardona i vinculat al vescomtat d'aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
    El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell i al costat de la parròquia. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX.
    És en aquest context de creixement del poble al final del segle XVIII i principis del XIX que se sotua una acció de restauració de l'església, segons informa la inscripció del portal. De l'església anterior poca cosa en sabem. L'edifici adjacent de la Rectoria és una construcció en bona part del segle XVIII (1778 segons una inscripció) i també fou refet a principis del XIX (1916 segons es llegeix al portal). Mossèn Josep Carol, en el seu llibre sobre Salo recull el rectorologi de la parròquia de manera més o menys continuada des de l'any 1722. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser incendiada i la volta i altres parts es van esfondrar. Va ser reedificada pocs anys desprès. Pel que fa a la Rectoria, va mantenir les seves funcions fins els volts de 1970, quan l'habitatge es va llogar a uns particulars.

    BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). "Castell de Salo", Catalunya Romànica, vol. XI "El Bages", Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459.
    BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). "Sant Mateu de Bages", Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410.
    CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 26-28.
    GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 29).