Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo

Sant Mateu de Bages

Són poques les dades que coneixem sobre el poble de Salo i en particular de l'església. El castell de Salo està documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i després als de Barcelona. Els feudataris, al segle XII, eren els senyors de Castelladral i, ja al segle XIV, es troba sota el domini de la casa de Cardona i vinculat al vescomtat d'aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell i al costat de la parròquia. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX.
És en aquest context de creixement del poble al final del segle XVIII i principis del XIX que se sotua una acció de restauració de l'església, segons informa la inscripció del portal. De l'església anterior poca cosa en sabem. L'edifici adjacent de la Rectoria és una construcció en bona part del segle XVIII (1778 segons una inscripció) i també fou refet a principis del XIX (1916 segons es llegeix al portal). Mossèn Josep Carol, en el seu llibre sobre Salo recull el rectorologi de la parròquia de manera més o menys continuada des de l'any 1722. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser incendiada i la volta i altres parts es van esfondrar. Va ser reedificada pocs anys desprès. Pel que fa a la Rectoria, va mantenir les seves funcions fins els volts de 1970, quan l'habitatge es va llogar a uns particulars.