Rec del molí d'en Vendrell
Santa Eulàlia de Ronçana

    Vallès Oriental
    Des de la resclosa de la Casa Vella fins al molí d'en Vendrell

    Coordenades:

    41.64518
    2.23543
    436329
    4610664
    Número de fitxa
    08248 - 130
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Comunitat de regants del rec del molí d'en Vendrell
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.

    El rec del molí d'en Vendrell és una sèquia la part final del qual havia proveït d'aigua alguns molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. El primer tram va ser construït a partir del segle XVIII, tot i que des del camí del Gual coincideix amb el traçat antic del rec de Dalt, existent des del període medieval. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa de la Casa Vella, el ramal principal transcorre paral·lel al riu, passant soterrat sota Can Ferrarons, passant per can Noguera fins al camí del Gual. Des d'aquí segueix per ponent de Can Corder fins arribar al Molí d'en Vendrell, arribant fins a Can Feu, en terme de Lliçà. Aquest darrer tram coincideix amb l'antic rec de dalt, que seguia cap el molí d'en Sabater i d'en Comas, pel que podria tenir un origen medieval. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec.

    També es coneix com el rec de baix.

    El tram final del rec de baix o del molí d'en Vendrell existeix des de l'època medieval, si tenim en comte que el molí d'en Maspons (actual d'en Vendrell) i d'en Sabater estan documentats des del segle XIII. Aquests molins estaven autoritzats a desviar l'aigua del Tenes per al seu funcionament pel priorat de Sant Miquel del Fai. En la documentació del segle XVI relativa a Can Corder sovint s'esmenta el rec. Tenim constància que l'any 1751 l'intendent general de Catalunya va donar autorització per regar les terres entre el molí d'en Barbany i el molí d'en Vendrell a Isidre Plantada, Josep Fatjó, Joan Comas, Lluís Valls de la Serra, Melcior Traver, Jacint Xicota i Pau Partegàs. Devia ser aquest mateix segle que es va construir la resclosa de la Casa Vella i el tram inicial del rec, presumiblement després que la riuada del 1777 s'emportés el molí vell de Can Barbany. A finals del segle XIX es va constituir la Comunitat de Regants del rec del molí d'en Vendrell, que s'encarregaria de la gestió de l'aigua que fins aleshores havia estat motiu de tantes disputes. L'any 1911 el representant de la comunitat de Regants del molí de Vendrell era en Francesc de Paula Torras i Sayol, propietari de Can Gafa, que va exercir diversos càrrecs destacats com és d'alcalde de Caldes (1907-1909).

    CLARET, J. (1994). "Cases que tenen història: Can Corder", Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
    CIURANS, X. (2003). "Cases que tenen història: Can Noguera", Anuari Local, núm. 41. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
    VALLICROSA, J., dir. (2000). "La comunitat de regants de Santa Eulàlia de Ronçana", Ronçana, núm. 202. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.