El nucli del Raval del Teixidor es troba sota el turó de l'Enric, a la desembocadura del torrent del Brogit i la riera de Marganell. Popularment es coneix amb aquest nom les cases de cal Botinas, ca l'Esperança, cal Felions, ca la Julita o ca l'Oliveres (antic mas Xaragat), cal Josepó, el Plaià, cal Teixidor i Ferreroles nou. Des del punt de vista administratiu s'hi inclouen les cases situades a l'altra banda de la carretera: cal Putxet, cal Joan del Putxet i Ferreroles vell. La classificació parroquial inclou a més a més cal Pinsà.
Tot i que forma part de Sant Cristòfol, pertany a la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Aquesta dicotomia, afegida a l'aïllament de les cases ha conferit un isolament social constatable, accentuat pel fet que la majoria de les famílies només hi residien temporalment.
Actualment s'hi viu a totes, però fa uns anys, van rebre gent que venia a viure al poble per necessitats. Amb el temps van baixar al nucli urbà i s'hi van instal·lar. Les úniques cases però, que sempre hi ha viscut els mateixos propietaris són Farreroles i Farreroles Nou i cal Joan del Putxet. Pel que fa a cal Felions i cal Llorenç estan deshabitades des de principis de segle XX i gairebé enrunades.
Totes les cases, per la proximitat de la riera de Marganell tenien el seu propi hort. Alguns amb l'excedent el duien a vendre al mercat, a Montserrat o a Castellbell. Els bancals per a les vinyes eren molt minsos. S'hi varen conreuar més aviat arbres. També tenia especial importància la ramaderia. Al costat de les petites explotacions de caire més familiar, n'hi havia d'especialitzades com a cal Josepó, amb vaques i Farreroles amb ovelles i cabres. A cal Joan del Putxet hi havia cavalls.
