Molí del Xaragat
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Raval del Teixidor
    206

    Coordenades:

    41.64722
    1.82914
    402498
    4611271
    Número de fitxa
    08053 - 514
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Possiblement hagi perdut algun element estructural a causa de crescudes de la riera de Marganell.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A001000840000OE
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    El molí del Xaragat està ubicat al vessant dret de la riera de Marganell, just en la confluència amb el torrent del Brogit o Rasot de Botinas. Pren l'aigua del sobrant del molí de l'Alzina, del qual depenia. Es tracta d'un molí del tipus C, segons la tipologia de Bolós (1983), amb bassa i pou, d'uns vuit metres de fondària i 2 metres de diàmetre i el carcabà. . No conserva l'obrador, ni la maquinària del molí; però sí el carcabà i l'arbre.
    En el nivell més baix, a l'alçada de la riera, hi ha el cos del carcabà. A la terrassa superior hi ha el cos quadrangular que protegeix el pou, on s'adossa la bassa. Els paraments són de pedra vista, de carreus regulars i de dimensions mitjanes.

    El molí del mas Xaragat, era un molí subsidiari del de l'Alzina. Els propietaris d'aquest altre molí situat aigües amunt de la riera de Marganell, varen comprar, l'any 1772, una peça de terra al mas Plaià amb l'objectiu de construir-hi un molí fariner.
    En l'escriptura s'estipula les característiques del molí, i la possibilitat de construir una caseta per al moliner. Aquesta casa, anomenada "La Caseta" o "Cal Petit" fou enderrocada als anys 40 pels propietaris de Ca la Julita, que van adquirir la finca l' any 1935, per tal d'aprofitar el terreny com a hort. Actualment sols resta el pou i la sortida d'aigues a la riera de Marganell.
    Als voltants dels anys 1947, els propietaris en van fer desmuntar una bona part per endur-se la pedra cap el molí de dalt o de l'Alzina, amb la qual cosa només va quedar dempeus el canal empedrat que portava l'aigua fins el pou.

    BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora.