Pou del Ferran
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Raval del Ferran
    225

    Coordenades:

    41.65139
    1.84999
    404240
    4611710
    Número de fitxa
    08053 - 513
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    El seu estat és molt bo i el propietari el manté els voltants nets de vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    001004800DG01A0001GK
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Pou d'aigua excavat a la roca, ubicat a mà esquerra del camí que mena del Brunet al Ferran, després d'haver passat una porxada. S'alimenta d'una beta d'aigua procedent del rasot de cal Tirot. La construcció consisteix en una caseta de planta rectangular realitzada amb pedra a la part inferior i amb maó a la superior. La coberta és plana, feta amb quatre fileres de maó pla, que sobresurten formant un ràfec degradat a quatre nivells. La boca, està protegida per una portella de ferro. A ambdós costats hi ha dos pedrissos de perfil quadrangular, realitzats amb maó i amb una llosa de pedra ben plana al damunt per a col·locar la galleda o càntir. Al costat mateix del pedrís dret hi ha una pica més moderna de dos nivells per a realitzar la barreja del caldo bordelès. La més petita servia per a posar els terrossos del sulfat de coure que es podien esmicolar més fàcilment i la més gran, al dessota per fer la barreja amb l'aigua extreta del pou.

    En la darrera capbrevació coneguda, datada de l'any 1759, obligada per Josep Amat i Junyent, segon marquès de Castellbell, consta un tal Francesc Bach no com a propietari sinó que havia anat a viure a un "apartament de casa, que consisteix en una cambra y cuina, contigua á la sala del mas Ferran, àlies Llopart" (l'actual Ferran). Aquest personatge era germà d'Eudald Bach, naturals de la parròquia de Sant Llorenç de Dosmunts una sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit. Van arribar a Castellbell i el Vilar a la primera meitat del segle XVIII. Aquests dos germans eren nebots del rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, el doctor Francesc Bertran, que va substituir en el càrrec al rector Jaume Dolcet l'any 1724 fins l'any 1730. Aquest rector havia adquirit el mas Ferreroles.
    Sabem també que l'amo del Burés, Esteve Burés i Arderiu, va comprar l'any 1889 una peça de terra de quaranta quarteres compost de bosc i vinya al mas Ferran per a construir un vedat de caça per al seu fill Francesc Burés i Borràs, i al capdamunt hi va fer construir una torre.