Priorat de Sant Genís de Rocafort Martorell

Baix Llobregat
Serra de l'Ataix i Pla de Santa Maria

Coordenades:

41.46538
1.92338
410094
4590980
08114-211
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
XI
Dolent
Es troba en estat ruïnós.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN. R-I-51-5224
IPA 18567
Fàcil
Sense ús
Privada
Diversos propietaris
Dídac Pàmies Gual. SPAL

El Priorat ocupa un zona extensa de territori, dividit en dues parts per l'autopista AP-7. Una part es troba en una zona de bosc a la Serra de l'Ataix i l'altra en una zona d'horts al costa del cementiri a l'altre costat de l'autopista. Els diferents elements que s'han identificat ens indiquen la dimensió important del priorat.

La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 02 BCIN-01.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Es tracta d'un petit priorat benedictí. Ens han arribar dues copies simples del document de l'actA de fundació del priorat el 8 d'abril de l'any 1042. En el document s'esmenta Bonfill Guillem de Castellvell i la seva esposa Sicarda com els fundadors del priorat. Bonfill i Sicarda varen morir sense descendència pel que serà Guillem Ramon de Castellvell, fill del germà de Guillem Bonfill qui heretarà les terres. En origen el monestir s'anomenà St. Genis de Castellví, però ja en els primers documents es cita el topònim de Rocafort que fa referència a que es troba assentat directament sobre la roca. Les terres del priorat de Sant Genís dins la Baronia de Castellvell de Rosanes integraven territoris dins dels actuals municipis de Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Els edificis que constitueixen el priorat són l'església fortificada de Sant Genís de Rocafort i el monestir al cim del turo i l'església de Santa Margarida a peu del turó. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any St. Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V L'ardiaca Pere Pau de Sentmenat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844 va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir L'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.

PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.