Premsa de cal Cucala
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Vestigis d'una antiga premsa encastada en una roca i situada a l'aire lliure,. Està emplaçada uns 1.000 metres al nord-oest de cal Cucala. Se'n conserven diferents encaixos fets en una roca que es troba a l'extrem d'un petit cingle. Pel tipus d'encaixos es pot deduir que es tractava d'una premsa de biga o horitzontal, probablement destinada a l'elaboració del vi. A l'extrem de la cinglera la roca té dos grans encaixos. És on hi havia el primer anquer o pont, que anava fixat a la roca amb una mena de falca. Aquest element permetia graduar el grau d'inclinació de la biga. Una mica més avall hi ha una cavitat lleugerament rebaixada, de forma més o menys quadrada i amb un regueró lateral. És el plat de la premsa, on es situava la brisa que es volia premsar i on es recollia el most. Una mica més endavant trobem dos encaixos més, que corresponen a l'anquer balancer; és a dir, el punt de suport central de la biga. Més endavant encara hi ha un altre encaix, aquest en forma de creu, que és on anava fixat el tensor que tibava la biga. Cal dir que al voltant d'aquest indret s'hi recull amb força abundància fragments de ceràmica d'una certa antiguitat.
Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina
Història
Els encaixos en aquesta roca eren coneguts pel propietari de cal Cucala, però se'n coneixia el significat. Recentment, un expert de Vic va relacionar-los amb una premsa de biga o horitzontal. Aquest tipus de premsa, normalment utilitzat per a les tasques d'elaboració del vi, és d'origen romà i es va mantenir gairebé sense canvis fins ben entrada l'època moderna. L'única novetat que s'hi va introduir fou la substitució del tensor per un cargol. Tanmateix, en el cas de la premsa de cal Cucala l'encaix indicaria encara la presència d'un tensor. Aquests i altres elements relacionats amb el procés del vi que es troben a l'aire lliure són indicadors del fet que antigament algunes d'aquestes tasques es feien prop de les vinyes per tal d'estalviar-se una part del transport. Normalment es situen entre els segles XIV i XVII. Prop de cal Jaume Manuel hi trobem un altre d'aquests elements, en aquest cas un follador, que és el recipient on s'aixafava el raïm. El fet que entorn de l'indret on hi ha la premsa es reculli abundant ceràmica podria indicar l'existència d'algun mas proper que ens és desconegut.
