Pont de Les Escodines
Carme

    Anoia
    Avinguda Catalunya s/n
    Emplaçament
    Entre el carrer Escodines i el límit del terme municipal de Carme amb Orpí.

    Coordenades:

    41.53191
    1.61509
    384467
    4598733
    Número de fitxa
    08048 - 136
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya,126, 08008 Barcelona.
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    Es tracta del pont que salva el torrent de Les Escodines, afluent de la Riera de Carme. L'estructura fa de separació entre els termes municipals de Carme i Orpí, trobant-se integrat a la trama urbana del primer dels municipis. Es tracta d'un pont d'un sol ull, fet a base de blocs quadrangulars de pedra sorrenca vermella, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. L'ull, consistent en un arc de mig punt, és fet amb peces de formigó. Actualment, per sobre d'aquest pont hi circula l'Avinguda de Catalunya i està habilitat per al trànsit rodat. El pont es troba actualment molt embrossat de vegetació, fet que dificulta qualsevol aproximació a una descripció més detallada.

    La forma cantelluda dels antics ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials i que motivaran la construcció de nous i més moderns ponts arreu del país.