Pont de Cal Cases
Carme

    Anoia
    Cal Cases
    Emplaçament
    Entre els km 2 i 3 de la carretera BV-2131, sobre el torrent de Cal Cases.

    Coordenades:

    41.538039
    1.649975
    387388
    4599367
    Número de fitxa
    08048 - 85
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya,126, 08008 Barcelona.
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    Pont construït sobre el torrent de Cal Cases (afluent de la riera de Carme) i integrat a la carretera BV-2131 de Carme a La Pobla de Claramunt. L'estructura te una amplada total de tauler d'uns 9 m. La cara est té un arc de mig punt, adovellat amb blocs de pedra sorrenca, de 2'5 m d'alçada i una llum de gairebé 2 m. L'arc de la cara oest, també de mig punt, presenta les mateixes característiques. El pas inferior del pont, amb coberta de volta de canó, presenta un sòcol de 1'5 m d'alçada amb aparell de grans blocs de forma i mides irregulars, parcialment tallats i col·locats formant filades pseudo-horitzontals. La resta de la paret i la volta estan construïdes amb grans carreus uniformes i col·locats en filades a trencajunt perfectament regulars. Les cares externes del pont presenten un aparell similar al del sòcol de l'interior, amb dos estreps o contraforts per banda fets de blocs de pedra més regulars.

    La carretera actual entre Carme i La Pobla de Claramunt existeix des de 1883, per la qual cosa molt probablement aquest pont ja existiria en aquest moment. La forma cantelluda dels antics ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials i que motivaràn la construcció de nous i més moderns ponts arreu del país.

    MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 62, Barcelona, pp. 38-39. RIBA GABARRÓ, Josep (1988): "Carme", Història de l'Anoia, vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 331.