Plataners de la Carretera de Carme a la Pobla de Claramunt
Carme
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt discontinu de plataners que creixen a banda i banda de la carretera BV-2131 al seu pas per Carme. Cadascun dels arbres té uns10 metres d'alçària amb una volta de canó que mesura entre 0,20 i 2 m, i una capçada d'uns 6 m de diàmetre. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere "Platanus", espècie " Platanus x hispanica". La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Carme, com a la resta del país, domina l'espècie " Platanus x hispanica". D'origen híbrid entre el "platanus orientalis" (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el "platanus occidentalis" (d'origen Nord Americà). El conjunt de plataners de la carretera de Carme és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers.
Història
Aquesta espècie d'arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d'origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d'inicis del segle XIX, durant l'ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d'aquests plataners. Actualment, doncs, només algunes carreteres locals i les entrades de certes localitats conserven exemplars d'arbres als marges de les seves carreteres.
