Pont a l'entrada de Dosrius
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pont aïllat damunt la riera de Rials, format per tres trams diferenciats separats amb murs de pedra aplacada. Cada tram integra dos grans arcs rebaixats adovellats i bastits en maons, amb els brancals fets de maons també i reforçats amb pilars semicirculars bastits amb carreus de pedra. El tauler està pavimentat, donat que és el propi ferm de la carretera, i delimitat amb baranes de ferro (biondes). Actualment, dos dels tres trams estan tapats per massissos de terra sobreposada.
Altres denominacions relacionades amb l'estructura: el Pont, el Pont de la riera de Rials.
Història
La construcció del pont està inclosa dins de les obres de construcció de la carretera que uniria Mataró (el Maresme) amb Llinars del Vallès (Vallès Oriental), iniciada a partir de l'any 1844. Les obres de construcció del tram que comunicaria Argentona amb Dosrius s'iniciaren l'any 1883, sota la direcció tècnica de l'enginyer Pedro Garcia Faria i amb el concessionari de l'obra Frederic Gomis. La part més destacable del projecte era la construcció del pont damunt de la riera de Rials, que donaria pas al nucli urbà: "Tendrá dos arcos de ocho metros de luz, cuatro de siete metros y medio y muros intermedios de mampostería hasta la rasante de la carretera. Los materiales que se emplean nada dejan que desear: el cemento procede de Figueras y de Gerona, la cal de los hornos de Villarana, el ladrillo de Badalona y de Mongat y la piedra para sillería de las canteras de caliza más dura de Figueras" (Ramis, 2017: 4). Les obres de construcció finalitzaren l'any 1884. L'any 1995, durant una intervenció duta a terme pel Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, les baranes originals del pont foren retirades (eren bastides en totxo i estaven coronades amb un passamà de pedra tallada) i substituïdes per les baranes de ferro que hi ha en l'actualitat. Tot i la queixa formal que va presentar l'Ajuntament de Dosrius a la Generalitat per aquest motiu, les baranes no foren restituïdes.
Bibliografia
ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). "El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública". XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 118-124. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 22. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.01/078. RAMIS NIETO, Josep. "El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat". A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. "El pont de Dosrius i la carretera a Argentona". A Dosrius. Una visita al passat. 4-8 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. "El pont de Dosrius i les carreteres a Llinars i Argentona". A Dosrius. Una visita al passat. 5-7 de febrer de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.
