La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim "Tarau". Després, en un capbreu d'Enric de Sentmenat de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, s'especifica que el mas Tarau era conegut antigament com el mas de la Resclosa i, posteriorment, com el mas Estaper. Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada Tarau dins del veïnat de Dosrius. L'any 1779, en una "Llibreta per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars", hi apareix en Pau Pibernat i Tarau com a propietari. Poc després, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786" i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Tarau també. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. Cal destacar, també, que una de les presses subterrànies per a la canalització de l'aigua de la riera de Rials per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona porta el nom de la masia. L'any 1972 es va construïr el pis superior del cos de llevant de la construcció, damunt dels antics estables per a les vaques. De fet, fins l'any 1976, a la masia hi havia bestiar (vaques, cavalls i porcs). L'aigua del pou que està situat davant la masia s'extreïa amb una sínia moguda per la tracció d'un cavall. Tot i que no s'ha pogut comprovar, és probable que la masia comptés amb un cup per fer vi (tenien vinyes al turó de can Tarau i a la zona de can Terrades).
