Can Tarau
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada composta per tres grans cossos adossats, que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i emblanquinat, i tres finestres d'obertura rectangular, les del pis de mida més petita. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos rectangular amb coberta de teula de dues vessants i obertures rectangulars. Alhora, adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars i una escala exterior que dóna accés al pis superior per la banda de llevant. Destaca la llinda de pedra d'una finestra situada a la façana principal, gravada amb una creu i la inscripció "IHS 1689", i es conserva un brancal bastit amb carreus de pedra i situat al portal de la façana de llevant. De manera unitaria, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la cantonera de llevant bastida amb carreus de pedra.
Davant de la façana principal hi ha un brocal de pou bastit amb maons i un safareig de planta rectangular.
Història
La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim "Tarau". Després, en un capbreu d'Enric de Sentmenat de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, s'especifica que el mas Tarau era conegut antigament com el mas de la Resclosa i, posteriorment, com el mas Estaper. Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada Tarau dins del veïnat de Dosrius. L'any 1779, en una "Llibreta per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars", hi apareix en Pau Pibernat i Tarau com a propietari. Poc després, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786" i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Tarau també. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. Cal destacar, també, que una de les presses subterrànies per a la canalització de l'aigua de la riera de Rials per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona porta el nom de la masia. L'any 1972 es va construïr el pis superior del cos de llevant de la construcció, damunt dels antics estables per a les vaques. De fet, fins l'any 1976, a la masia hi havia bestiar (vaques, cavalls i porcs). L'aigua del pou que està situat davant la masia s'extreïa amb una sínia moguda per la tracció d'un cavall. Tot i que no s'ha pogut comprovar, és probable que la masia comptés amb un cup per fer vi (tenien vinyes al turó de can Tarau i a la zona de can Terrades).
Bibliografia
ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 137. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.27/046. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
