Poble Vell de Miralles Santa Maria de Miralles

Anoia
Recinte Jussà del Castell, aprop del Km. 53 de la carretera C-37
Camí que porta al castell des del Km. 53 de la carretera C-37

Coordenades:

41.51789
1.51883
376410
4597309
08257-126
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
Modern
Contemporani
XIV-XIX
Dolent
En estat de ruïna. L'any 2015 s'hi ha fet treballs de desforestació.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN 1417MH R-I-51-5703 pel decret castells 1949;NNSS Ajuntament 2002
IPAC 1596
Fàcil
Sense ús
Privada
Varis propietaris
F. Xavier Menéndez

Conjunt de cases enrunades situades a l'esplanada (orientada a migdia) que conforma el recinte jussà del Castell de Miralles (Fitxa 1), limitat per la muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres i el mateix castell. En aquest recinte es trobava l'antic poble medieval de Miralles, del que només queden alguns murs de cases enderrocades, adossades a la part interior de la muralla, i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles (fitxa 4) així com la única casa actualment habitada en el lloc (Can Tarragó, fitxa 125), al costat de l'església, casa que correspon a l'antiga casa L'Escolà. Dins de les estructures de l'antic poblat que corresponen a aquesta fitxa destaquem: una cisterna; un habitage de forma quadrada que podria ser de la família Torrents (foto 2), prop de la muralla; l'antiga esplanada de davant (i a llevant) de l'esglèsia que correspon a l'antic cementiri, que fou traslladat; restes d'un altre habitatge conegut com "La Casilla", sobre el cementiri i a llevant de l'església, del que s'aprecia una estructura rodona que podria ser un forn de pa (foto 3); etc. A 70 m. a ponent de l'esglèsia es troben les restes d'un gran casal, Can Gol (amb fitxa pròpia, 127)

Fins al segle XIX el nucli urbà de Miralles es concentrava a l'esplanada inferior o recinte jussà del Castell, al voltant de l'Església parroquial de Santa Maria del Castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Al 1842 hi havia 6 famílies.Hi ha fotografies antigues del poble on es veu, per exemple, l'era comunal que es situava davant el cementiri i l'església. De forma gradual, el nucli habitat es va abandonant i les families es traslladen a la vall, on a finals del segle XIX construeixen noves cases al llarg de la Carrerada de la Llacuna (antiga carretera a Igualada) i de la nova carretera Valls-Igualada (actual C-37) a banda i banda de la Riera de Miralles, bastint el model actual de poblament dispers. L'església perd la parroquialitat, que es trasllada a Sant Romà (1911 o 1915). Fins a la guerra civil (1936), el Poble Vell formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs es seguiren habitant algunes dependències de la part baixa. El Nomenclàtor de 1860 també inclou Santa Maria de Mirálles com a Lugar. Entenc que es refereix a l'antic poble, el nucli històric concentrat a la part jussana del Castell.

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988)