Plataners de la carretera
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La major part dels trams de la carretera C-59 conserven un rengle de plataners a cadascun dels seus vorals, originals del moment de construcció de la carretera. A l'Estany l'arbreda s'estén fins al km 45, just on està situada la creu de terme.
Anomenat "Platanus Hybrida". Són arbres caducifolis que poden viure alguns segles. Els plataners poden tenir una capçada ample que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres urbanes.
Història
La plantació de les alineacions de plataners que flanquegen la carretera C-59 de Moià a Oristà es poden datar amb precisió entre 1884 i 1904.
L'any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria (corresponent a l'actual carretera C-59), que resseguia el traçat de l'antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l'Estany. La construcció del primer tram entre Moià i el coll de Canemasses, a Avinyó, es perllongà entre 1884 i 1904 aproximadament. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals. (Veure el plànol de referència històrica adjunt R04, corresponent al projecte de la Carretera). [AADD, 1882]
La seva presència al Passeig del Prat del poble, evidencia que es plantaren coincidint amb el traçat inicial de la carretera, quan aquesta entrava dins el nucli urbà del poble i el travessava coincidint amb el carrer Major, la plaça Major i continuant pel carrer jacint Verdaguer.
La plantació d'aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l'any 1932.
Entre 1934 i 1937 s'executà la variant de la carretera, per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany, segons el projecte redactat per l'enginyer Eduard Penya, en el qual consta l'aportació de pedra per a les construccions necessàries a 1 km des del Pontarró aproximadament. [Peña,1934]
Bibliografia
AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597).
GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès).
PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934.
POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.
