Font de Mig Prat
L'Estany

    Moianès
    Situada al costat de l'actual carretera C-59
    Emplaçament
    Carretera C-59, km 46
    870

    Coordenades:

    41.86413
    2.11265
    426355
    4635072
    Número de fitxa
    08079 - 32
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    08078A00300007
    Autoria de la fitxa
    Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla

    Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l'aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l'aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d'una font de pou. L'àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d'arbres que hi fan ombra a l'estiu.

    AADD (1995). "Dades històriques del poble", dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany.
    AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors.
    COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.
    GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès).
    PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona.
    RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). "El molí del Grau de l'Estany", a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.
    RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). "Les fonts de l'Estany", a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.
    TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.