Rec de les Nogueres
L'Estany

    Moianès
    Partida d'El Prat (Antic Estany natural)
    Emplaçament
    A l'est del nucli urbà.
    869

    Coordenades:

    41.86491
    2.11453
    426512
    4635157
    Número de fitxa
    08079 - 40
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XVIII
    Any
    1554
    Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Inventari Zones Humides de Catalunya
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IZH 1300800
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de l'Estany
    Autoria de la fitxa
    Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla

    Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina.

    Forma part de la xarxa de canals de dessecació i sabem que ja existia el 1554, quan el monestir ordenà reparar i millorar els sistemes de drenatge de l'estany.

    Un document de 1554, localitzat a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany, indica que en aquesta data ja existia el Pontarró, en el camí que enllaçava el monestir amb el camí de Vic, i una xarxa de recs a cel obert que solcaven el prat.
    També es fa palès que el sistema de recs aleshores no funcionava del tot bé, per manca de capacitat i desnivell i molt probablement per deficiències en els treballs de neteja i manteniment. Es fa difícil creure que aquests recs o grans rases havien estat oberts feia poc. Al contrari, som del parer que han de tenir un origen medieval.
    El 26 de febrer de 1554 es reuniren a l'Estany Carles de Cardona, abat comendatari del monestir de Santa Maria de l'Estany, i senyor jurisdiccional del lloc, i Joan de la Borda, mestre d'obres de la vila de Torelló, i arribaren a un pacte o concòrdia en relació als treballs que el mestre estava a punt de començar en els valls del prat de l'Estany, des del Pontarró fins a la mare de l'aigua de l'esmentat prat. Segons es diu en el document, el que s'anava a fer havia estat acordat prèviament després d'una inspecció conjunta de les dues parts i algunes "notabbles perssones" que els van acompanyar, potser pèrits o mestres especialistes en aquest tipus d'obres i alguns prohoms del terme. Les obres havien de començar l'1 d'abril i es va establir que Joan de Borda havia d'enfondir en vuit pams respecte del nivell que tenien aleshores i d'eixamplar-los en sis pams, dos valls que ja existien al prat, en el sentit de la plana inundada de l'Estany.
    El primer d'aquests valls o rases era més gran, segurament de més longitud i amplada, i anava de l'Estany fins al camí de Vic passant pel Pontarró. El segon que era subsidiari del primer, al que aportava cabal, es podria identificar amb l'actual rec de les Nogueres.

    BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany.
    BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau.
    COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.
    FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.
    GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). "Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)" Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780.
    MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). "Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany". VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013.
    POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.