Font Pedrosa, Font de les Pedroses
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció formada per murs i volta de paredat, amb diversos brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'àmbit. S'insinua una plataforma davant la construcció de la font, actualment de difícil lectura per la gran quantitat de vegetació que ha colgat l'espai.
Història
La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562 el monestir de Santa Maria de l'Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d'Urgell) per unes obres d'arranjament de la font. [Pladevall, 1978]
La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890]
Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant.
L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995] Trobem una referència documental de l'any 1562:
"D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562" [Pladevall, 1978, pàg. 163]
En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que:
"Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra.
"La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura." [Tabé, 1890, pàg. 8]
Bibliografia
AADD (1995). "Dades històriques del poble", dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany.
AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors.
COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.
GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona.
POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona.
RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). "El molí del Grau de l'Estany", a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.
RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). "Les fonts de l'Estany", a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.
TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.
