Placa telèfons

Palafolls

Segons Salicrú (2020) fins al 1914 només a 38 dels 1087 municipis catalans hi havia arribat el telèfon. A partir d'aquí hi hauria un punt d'inflexió, l'Estat concediria, el 9 de setembre de 1915, a la Mancomunitat de Catalunya la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.

No es coneix amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls. L'any 1922 la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, d'ençà del 1917, formava part d'un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric i un ramal que arribava fins a Tordera.

El vint de gener de 1927 l'Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l'empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que ho ingressés a la caixa municipal. Es creu que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan va ser l'únic encarregat home, a partir d'ell totes les operadores van ser dones.

El 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on tenien un cafè, ara carrer Major i on hi ha el bar, restaurant i estanc can Mateu. Tot ens fa suposar que la centraleta estava situada aquí.

Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la centraleta de Sant Genís. Ja hi havia en principi cinc peticions d'abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no va funcionar fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes. La instal·lació es va endarrerir pel problema que van donar molts propietaris per posar les postes del cable fins a can Reig, on es posaria la centraleta, arribant a ajornar tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquells anys, 18 de juliol, 25 d'agost 15 desembre d'aquell 1958.

Els cinc primers abonats que varen permetre l'arribada del servei a Sant Genís, pel fet que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau amb els números d'abonats de l'1 al 5, respectivament.

Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l'espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l'espai de la casa. 

La Pepeta va tenir la centraleta fins al 1969, moment en què va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell.

El 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal van plegar, el servei es va automatitzar desapareixent l'ofici d'operadora a Palafolls. La Teresa va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrere l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga habitança del mestre s'hi habilitava un espai per posar-hi tots els automatismes de la nova xarxa automàtica.