El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.
De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.
En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.
Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.
Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.
