Pedró-capelleta de la Pietat de Torroella
Navàs

    Bages
    Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella
    Emplaçament
    Carretera a Cardona (C-55), al km. 53 sortida cap a Sant Salvador de Torroella. Travessat el pont, seguir el camí 300 i vora la casa de cal Mateu
    333

    Coordenades:

    41.86936
    1.71657
    393491
    4636068
    Número de fitxa
    08141 - 180
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1854
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 35.EA. Núm. registre BCIL: 13951-I Publicació DOGC: 29/04/2019
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 49351
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    08140A016000300000IH
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Oratori en forma de pilar dedicat a la Mare de Déu de la Pietat que s’aixecà el 1854 amb motiu d’un vot de poble. Consisteix en un pilar fet amb carreus de pedra amb una fornícula a la part superior on hi ha una imatge moderna (de 1940) de la Pietat. La fornícula és tancada amb una reixa, i la part superior del pedró és rematada amb un coronament acabat amb una bola que té al damunt una creu de ferro. A la part davantera el pedró té un apèndix carenat amb grillons, i al damunt de la fornícula hi ha una inscripció que diu: “EX 185[4] VOTO”. Les grades quadrades sobre les que s’assenta no són originàries, ja que a finals del segle XIX l’oratori fou re-situat en aquest punt al costat de la casa de cal Mateu.

    La devoció de la Mare de Déu de la Pietat, la més arrelada a la parròquia de Torroella, es remunta com a mínim al segle XVII, ja que es trobaria a l’inici de la construcció de la nova església parroquial de Sant Salvador de Torroella. La imatge originària de la Pietat (actualment desapareguda) també seria d’aquesta època; no anterior al segle XVII, segons Joan Serra Vilaró. Així mateix, hi ha constància d’una llegenda sobre la troballa de la imatge, que s’emmarca en el patró de la majoria de marededéus trobades. Als seus inicis, la capella de la Pietat dins el temple parroquial tenia priors propis.

    En aquest context d’arrelada devoció popular s’entén l’episodi que es va esdevenir el 1854 quan, amb motiu d’un brot de còlera, Torroella va fer un vot de poble a la Verge de la Pietat i li aixecà aquest pedró-oratori en agraïment per haver deslliurat la parròquia d’aquesta malaltia. Aquest any el còlera feia estralls a pobles de l’entorn com Manresa o Súria. Des d’aquesta data el vot de poble s’ha renovat cada any. L’emplaçament actual del pedró no és l’originari, ja que a finals del segle XIX fou col·locat en aquest punt per fer-lo més avinent des de la carretera.

    Per la Guerra Civil de 1939 la imatge de la Pietat que hi havia a l’oratori fou destruïda. El 26 d’agost de 1940 fou reposada una imatge nova, igual com també es va fer amb la de l’església parroquial. La del pedró fou sufragada per Àngela Cort Barri, natural de Cardona i feligresa de Torroella. Actualment el vot de poble es fa el dilluns següent de la festa major, celebrada l’últim cap de setmana d’agost, i es demana a la Verge protecció davant les epidèmies i altres malvestats (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 99).

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 35.EA

    DUARRI, C; CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella, Edicions de l’Albí. Berga, p. 99-100, 109, 374.