Pecanins
Olost
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pecanins està situada en un punt elevat, pocs metres a l'est de la carretera BV-4405 i al sud-oest del serrat de Sant Gil.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, fruit de diverses ampliacions. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. En la part central hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1786 a la llinda, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la cantonada d'aquesta façana amb la façana est hi ha un carreu molt treballat integrat al mur com a pedra cantonera. Es tracta d'un carreu amb un relleu motllurat que probablement prové d'una altra construcció. A la part esquerra de la façana, de teulada més baixa i sense el nivell de golfes, hi ha un portal reformat a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis.
La façana est es troba pràcticament adossada a la pallissa i als coberts que hi ha en aquesta part, deixant un estret passadís entre els diferents volums. En aquesta façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis.
La façana nord té adossat un cobert a nivell de planta baixa. A nivell de primer pis hi ha tres finestres en el volum central, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó, i dues en el cos de la dreta d'alçada menor, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada.
La façana oest conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis i té adossades diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra que, junt amb un mur de pedra, delimiten un pati davant la façana principal.
Història
En el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix documentada Pecanins com a seu de la batllia anomenada batllia de Pecanins. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost.
Bibliografia
IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).