Parets de pedra seca

Veciana

El terme municipal de Veciana és un territori eminentment agrícola, d'una llarga tradició de cultiu de secà. Aquest treball, s'ha adaptat en cada moment històric a la orografia del terreny i a les tècniques d'explotació. Amb el temps, els terrenys s'han adaptat a les necessitats de cada moment. El llaurat ha anat evolucionant des de la tracció de sang, amb bous, mules o cavalls,a la tracció de motor, amb tractors, segadores, etc.
La construcció de parets en els marges amb pedra seca, ha estat una estratègia secular per tal d'adaptar els camps a aquestes necessitats, per tal de milorarel rendiment del treball. En els llocs on el pendent és més pronunciat, els marges amb pedra seca són més abundants i necessaris.
En el terme de Veciana abunden aquest tipus de parets, sense que es pugui dir que predomina més en una zona o en altra. Els trobem tan a Segur, com a Montfalcó, com a Sant Pere del Vim. Quan l'orogafia és més benigne o, si ho preferiu, més suau, trobem les parets més baixes i més extenses.
Pel que fa al seu perfil, aquest és usualment vertical per a alçades no superiors als dos metres. Els de més altura, que també són els més resistents, com a murs de contenció, solen ser esgraonats o, encara, atalussats, tot i que també en podem trobar desraonats de poca altura.
Als marges, ens podem trobar amb pedres que van des de la mida d'un puny fins a peces de tres o més decímetres cúbics i uns deu quilograms, que els margeraires havien de saber situar en la posició i el lloc adequat de la construcció. De tant en tant, es poden observar els esglaons, fets amb pedres retocades i planes, més grosses, que s'encabien dins del marge, i que permetien pujar i baixar de feixa, sense haver de saltar. En alguns d'aquests marges, es poden observar barraques de vinya que quedaven integrades al conjunt. Algunes d'elles encara estan en bon estat; d'altres s'han enderrocat a l'hora d'ampliar les feixes i fer-les més grans per adaptar-les a la mecanització de l'agricultura.