Capella de Sant Jaume
Veciana

    Anoia
    Segur
    Emplaçament
    Al costat de la font de Sant Jaume
    734

    Coordenades:

    41.68366
    1.46293
    372073
    4615796
    Número de fitxa
    08297 - 214
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVI
    Any
    1520
    Estat de conservació
    Bo
    tot i que li manca la imatge i una possible porta
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Religiós i/o funerari
    BCIN, Decret 571/63 14 de març de 1963, del Ministerio d'Educación.
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    08298A006000860000IR
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Capella o oratori de cami que consisteix en un pilar de secció quadrda (65 x 65 cm) i una alçada de 2,7 metres, fet a base de carreus molt regulars i ben carejats. Consisteix amb una base, el pilar en forma de paral·lelepípede rectangular i una capella o fornícula en forma de caseta, amb la coberta monolítica a vuit vessants, ja que presenta un frontó triangular als quatre vents on hi havia la imatge del sant, un Crist o una Marededéu. En aquest cas, podria tractar-se d'una imatge de Sant Jaume, pel nom de la font, tot i que la gent gran del poble no recorda haver-ne vist mai cap. Destaca les dues pedres immediatament anteriors a la capella, que tenen sengles inscripcions i que permeten datar el monument. En la primera es llegeix: Ex voto 8 a[gost] MDXX (8 d'agost del 1520). L'altra pedra està molt deteriorada i podria contenir el nom del que va pagar la capella, que podria ser un tal Francesch.

    Tot i tractar-se d'una manera clara i evident d'una capella de camí, no es troba en un lloc de pas actual ni es recorda, per part de la gent del poble, cap camí que passi per aquest indret. Però al trobar-se prop d'una font també pot obeir al desig que no s'acabi mai l'aigua. Sobretot en un lloc, com Segur, on l'aigua és molt escassa.

    Aquestes petites construccions de carácter religiós poden tenir un patrocini públic o privat: des del comú de la vila que erigeix una creu de terme o una capelleta als portals d'entrada a la població, fins al propi pagès que aixeca, de vegades ell mateix, un senzill pilaret vora una finca per dedicar-lo a un sant protector de les collites. Es troben forces paral·lels de la mateixa tipologia arquitectònica, alguns del segle XVII i XVIII i d'atres del segle XX, mantenint el mateix aspecte. Possiblement alguns on a la capella hi ha un plafó ceràmic del XVIII, fos més antic i el plafó es col·loqués en aquella època per substituir el buit provocat per la pèrdua de la imatge de bulto.

    http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2012/12/12/oratoris-de-la-vall-del-llobregos-la-reiteracio-dun-model/