Paredada
Capolat

    Berguedà
    Zona de Capolat.
    Emplaçament
    Adossada a un aflorament rocós, en el vessant de llevant del serrat de la Malla.
    1185

    Coordenades:

    42.06582
    1.7622
    397593
    4657825
    Número de fitxa
    08045 - 94
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Només s'observen algunes pedres que conformaven els murs de l'edifici.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08044A009000150000SD
    Autoria de la fitxa
    Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà.

    Les restes de la caseta de Paredada es troben adossades a un marge de conglomerat que ha estat regularitzat mitjançant un mur de pedra. L'edifici mostra una planta gairebé quadrada compartimentada per un mur mitger que la divideix en dos espais rectangulars orientats longitudinalment de est a oest. Els murs tenen un gruix de 50 cm, estan construïts amb pedres de diferent forma i mida, sense treballar i lligades amb fang.

    A la zona propera a la porta hi ha restes de morter de guix que podrien correspondre a un rejuntat. Les cantoneres estan fetes amb carreus desbastats de pedra sorrenca que no es diferencien de la resta del mur. Al mur de llevant és visible l'encaix on presumiblement hi havia la porta, oberta a un espai delimitat per dos murs que configuren un espai d'utilitat desconeguda.

    La presència d'un gran enderroc fa pensar que l'estructura constaria de planta baixa i planta pis. A la banda est de la casa es troben acumulats fragments de teula àrab, possiblement de la coberta.

    Entre les restes es conserva un fragment d’aigüera de format rectangular excavada en un bloc de pedra. Presenta el regueró de desguàs desplaçat a una de les vores.

    A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Paredada s’estava construint al costat de la Balma de Paredada l’any 1858 per Josep Arissó i Aloi i Martí Julió. Aquesta ja surt documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat l’any 1856 i al 1861 la propietat era compartida entre els dos socis que la van construir i Josep Tuyet, tots 3 també propietaris de Comamorera.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.