A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Comamorera va ser construïda l’any 1853 i n’eren propietaris Josep Arissó i Aloi, Martí Julió i Josep Tuyet, també propietaris de Paredada. Es troba documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. Anterior a la construcció, al 1842, les terres formaven part del mas Puig.
L’anàlisi de l’edifici senyala tres moments constructius. El primer al segle XIX, quan la casa semblaria estar definida per una estructura de tres cossos separats per envans que es recolzaven en dos pilars centrals, alineats d’est a oest, que actuaven de suport de l’estructura. La planta baixa, adossada a un marge, estava destinada al bestiar i probablement no tenia compartimentació, l’escala d’accés estava situada entre la porta d’accés i el pilar de ponent. A la planta pis, en el mur sud del cos central hi havia la sala amb l’aigüera, i al mur nord, la llar de foc, el forn i la cuina. Les habitacions estaven situades en els cossos de ponent i de llevant.
El paller mostraria un pilar a la façana i un altre a l'interior i dos nivells amb una escala exterior de pedra adossada al mur de llevant per accedir a la planta superior per una porta lateral. Probablement durant aquest període també es va construir l’estructura adossada al mur de llevant.
En les reformes de la segona meitat del segle XX s’adossa una paret nova de maó en el mur de ponent i es modificat gairebé totes les obertures.
