Comamorera
Capolat

    Berguedà
    Zona de Capolat.
    Emplaçament
    Situada en un cap de serrat que sobresurt en el vessant dret de l’anomenat rec del Salt de Sallent.
    1212

    Coordenades:

    42.06866
    1.75617
    397099
    4658148
    Número de fitxa
    08045 - 161
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII / XIX / XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08044A008000350000SO
    Autoria de la fitxa
    Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà.

    Casa de planta rectangular adossada a un marge. L’edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució interna de tres cossos paral·lels. Els murs estan fets amb pedres desbastades força grans barrejades amb d'altres de petites i irregulars, les cantoneres estan formades per grans pedres desbastades i aplanades a les cares vistes, i tot plegat cohesionat amb fang. El mur de ponent mostra un regruix actual fet amb maó massís posat de pla. Les obertures han estat modificades, sobretot s'han augmentat les dimensions de les finestres, i la porta d'entrada estava feta amb muntants i arc rebaixat a plec de llibre, tot de maó massís. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal.

    Adossat al mur nord sobre el marge hi ha el cos derruït del forn. Adossada al mur de llevant hi ha una estructura enrunada, en desconeixem el seu ús. Uns metres a ponent hi ha una gran pallissa amb dos pilars centrals de suport i dos nivells.

    A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Comamorera va ser construïda l’any 1853 i n’eren propietaris Josep Arissó i Aloi, Martí Julió i Josep Tuyet, també propietaris de Paredada. Es troba documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. Anterior a la construcció, al 1842, les terres formaven part del mas Puig.

    L’anàlisi de l’edifici senyala tres moments constructius. El primer al segle XIX, quan la casa semblaria estar definida per una estructura de tres cossos separats per envans que es recolzaven en dos pilars centrals, alineats d’est a oest, que actuaven de suport de l’estructura. La planta baixa, adossada a un marge, estava destinada al bestiar i probablement no tenia compartimentació, l’escala d’accés estava situada entre la porta d’accés i el pilar de ponent. A la planta pis, en el mur sud del cos central hi havia la sala amb l’aigüera, i al mur nord, la llar de foc, el forn i la cuina. Les habitacions estaven situades en els cossos de ponent i de llevant.

    El paller mostraria un pilar a la façana i un altre a l'interior i dos nivells amb una escala exterior de pedra adossada al mur de llevant per accedir a la planta superior per una porta lateral. Probablement durant aquest període també es va construir l’estructura adossada al mur de llevant.

    En les reformes de la segona meitat del segle XX s’adossa una paret nova de maó en el mur de ponent i es modificat gairebé totes les obertures.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.