Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Parc del Besòs és una zona d'esbarjo de 63.918,18 m2 de caràcter urbà. Està situat a l'oest del municipi, al vessant dret del riu Besòs, delimitat pels carrers d'Amaya, de Cristòfol de Moura, de Dalt, la Ronda de Sant Raimon de Penyafort i la línia fèrria Barcelona-Mataró. L'espai, en forma trapezoïdal lleugerament irregular, s'estructura a partir d'un seguit de peces de formigó prefabricat que de manera longitudinal delimiten la zona sense trencar la unitat paisatgística i amb obertura al mar. La trama amb coberta d'herba i peces de formigó queda definit per dos passeigs pavimentats en forma "d'Y", resseguits per arbres i fanals, a més de tres tanques de parterres amb arbrat, que només queden alterats per la creació de varis subespais que trenca amb aquesta composició formada per la superposició d'esplanades d'herba. Els subespais estan repartits per tot el parc, en concret, al nord-est, al nord-oest i al sud, i en ells s'hi situa una esplana pavimentada, amb una pèrgola, un espai amb porteries de futbol i d'altres per jugar a pilota amb cistella, el voleibol, la pista de petanca, un espai per a gossos, etc. També hi ha varies fonts distribuïdes de forma estratègica i diferents formacions escultòriques, com el Bosc de ciment i el Cuc de ciment, amb varies funcions, com el joc i el de repòs, a més de l'escultòric.
Història
El Parc del Besòs es va projectar l'any 1983. Està situat en el barri Besòs, en el límit amb els barris de la Mina i la Catalana. Les obres es van iniciar l'any següent i es van acabar l'any 1986, en dues fases. No es va inaugurar fins l'any 1996. Representa una zona verda i pulmó de l'àrea metropolitana. Però de fet, és una petita porció de les cent noranta hectàrees que l'any 1860, Ildefons Cerdà havia projectat com a pulmó de la ciutat, en el seu Pla de l'Eixample de Barcelona, que juntament amb Montjuïc i la Serra de Collserola havien de formar el cordó verd de la ciutat de Barcelona. El projecte no es va dur mai a terme i els planejaments posteriors van anar en sentit contrari. Una gran part d'aquest espai es va destinar a zona industrial i a habitatges, molts d'ells per a treballadors de les mateixes empreses. Després de molts estira i arronsa el Pla General Metropolità contempla l'expropiació dels antics aiguamolls i boscos que amb els anys s'havien dessecat i transformats en terrenys de conreu i ocupats per les diferents indústries. També es van expropiar les masies de Can Sabaters i Can Sambró. L'any 1984, després d'un concurs d'idees convocat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es construeix el primer parc urbà al marge dret del riu Besòs. La creació d'aquest parc es va associar a una política de dotació d'equipaments socials, culturals, esportius i sanitaris que han millorat notablement la qualitat de vida dels ciutadans que hi viuen al voltant.
Bibliografia
ALSINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). El que queda dels projectes de Cerdà, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 70-71. El Punt. Sant Adrià de Besòs. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. FC010. Parc del Besòs, pp. 71 - 75. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 74, abril 1988. ROVIRA i COSTA, J. (1951). Conferencia pronunciada por el señor Juan Rovira Costa, ponente de Cultura del Ayuntamiento, con motivo de las Solemnidades que la Parroquia de la Verneda tributo a sus titulares y patrones las Santas Juliana y Semproniana el día 26 de julio, dins Resum històric de la Verneda del Besòs. Conferència. 14 pàgines. Fons Fascículos de divulgación històrica. Universitat Autònoma de Barcelona. http://www.amb.cat/es/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parque-del-besos/345153/11656 https://www.publicspace.org/es/obras/-/project/w028-parc-del-besos http://www.arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=166 https://xarxanet.org/comunitari/noticies/parc-del-beso
