Escut Episcopal
Sant Adrià de Besòs

    Barcelonès
    Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església 9-10
    14

    Coordenades:

    41.434089135843
    2.2139704283786
    434329
    4587245
    Número de fitxa
    08194 - 29
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Restaurat, l'any 2012, en motiu del mil·lenari de la ciutat.
    Protecció
    Legal
    BCIN (Decret 571/1963 de 14 de març)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA)
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" (ASAB)

    Escut que correspon a la baronia de Sant Adrià de Besòs. Era l'escut nobiliari de Joan Sentís, que en el segle XVII era el virrei de Catalunya i bisbe de Barcelona, càrrec que portava annex el de baró de Sant Adrià. Es tracta d'una llosa rectangular de pedra sorrenca. Camp quarterat o quadrilong. Primer tres puntes de llança; segon, unes fulles d'acant; tercer un pi; i quart, tres estrelles de cinc puntes sobre quatre faixes ondulades. Per timbre barret episcopal; d'on pengen simètricament dos cordons, que ressegueixen el dibuix d'un nus. També hi ha quatre borles que defineixen un rombe. Abans de la Guerra Civil estava a la llinda de l'església i, tot i la destrucció d'aquesta durant la guerra, l'escut se salvà. Actualment es troba a l'interior.

    La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons és d'accés públic.

    La història de l'escut episcopal cal lligar-la a la història del castell de Sant Adrià, tan sovint controvertida. Són vàries les especulacions sobre aquest castell, i sembla que encara ara costa saber la seva ubicació. No obstant, segons el cronista adrianenc Rovira i Costa, la versió més acceptada seria situar-lo molt a prop de l'antiga església. La denominació de castell també podria referir-se a palau episcopal o alberg. Són diferents documents els que corroboren l'existència del castell de Sant Adrià. En el foli 183 de l'"Speculum Officialatus" a l'arxiu episcopal, hi consta que el 2 de novembre de 1372, s'hi va albergar el rei Pere IV "el cerimoniós" i el seu seguit, de camí a Sant Andreu del Palomar. Un document de la parròquia de Sant Adrià també ens diu que el 1430 el bisbe-baró va fer cessió del palau amb la seva peça de terra al rector amb la intenció que es construís una església parroquial al costat del palau. Gairebé 200 anys més tard, el 1625 el palau estava en un estat de bastant degradació, i la mesa episcopal decidí llogar-lo al senyor Onofre Coromines, ja que era el propietari de les terres del voltant.

    ALSINA, Josep Rafael i PIULACHS, Mayte (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i El Punt. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 43 i 44, juliol-agost 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 59, desembre 1986. http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/lescut