Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pallars està situada en un punt elevat al nord del nucli urbà de Perafita, al límit oest d'una petita serra delimitada pel rec del gorg Negre anomenada carena de Pallars.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes (un d'original i els altres ampliats cap al sud i a l'oest), bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades, i diverses estructures adossades al voltant. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les estructures que hi ha adossades al voltant de l'edifici formen dos patis o llices al davant de les façanes est i sud de l'edifici, essent la més gran l'orientada a l'est davant la façana principal de l'edifici.
La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i la llinda reformada amb arc rebaixat de maó, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó central emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció a la llinda "IHS PERA VILA Y PAYAS ANY 1670". A les golfes hi ha tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra de la façana s'observa un dels volums adossats, que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis.
La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A l'extrem dret sobresurt un cos adossat que forma un porxo amb sortida a aquesta façana i a l'oest, sustentat amb quatre pilars de pedra treballada.
La façana oest mostra dues parts diferenciades, amb la part dreta dominada pel volum adossat a l'oest. En la meitat esquerra s'observa el porxo que també té sortida a la façana nord i una estructura de maçoneria de pedra que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa i a la llinda del qual hi ha inscrita la data de 1754, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. En la meitat dreta, dominada pel volum que sobresurt, s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis. Encara més a al dreta hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra adossada.
La façana sud, a la que hi ha adossades diverses estructures, forma també dues parts diferenciades. A l'esquerra s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La part dreta es troba completament oberta formant un porxo o eixida als tres nivells, sustentada per un robust pilar central de pedra treballada. A l'interior d'aquests espais coberts s'observen diverses obertures: una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres accessos emmarcats amb pedra bisellada al primer pis.
Completen el conjunt les diverses estructures d'usos agropecuaris que hi ha al voltant de la masia, la majoria bastides amb murs de maçoneria de pedra i que s'ordenen formant un pati davant les façanes est i sud. No es conserva cap dels portals d'entrada a aquests patis o llices.
Segons fonts orals, antigament el portal principal de la masia era adovellat.
Història
Pallars es troba documentada l'any 1238. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita
Bibliografia
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990.