Les Heures
Perafita

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 900 metres per pista forestal de la carretera BP-4653, punt quilomètric 13'650.

    Coordenades:

    42.06065
    2.11799
    427023
    4656886
    Número de fitxa
    08160 - 27
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Perafita. 1991.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23.307
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 000300DG25F007
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Les Heures està situada en un punt elevat a l'oest del serrat de la Forca, dominant bona part del terme municipal de Perafita i del Lluçanès nord.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions (se n'observa una a l'extrem est del volum principal) bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
    La façana principal, orientada al sud, té una petita lliça tancada al davant delimitada amb murs de maçoneria de pedra i amb un accés principal orientat al sud format amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, s'observa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat amb la data de 1766 inscrita, dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat amb pilar central de pedra bisellada amb motllures al capitell i a la base. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra treballada, i una galeria de dues obertures d'arc rebaixat amb pilar central de pedra bisellada amb motllures a capitell i base, d'igual tipologia a la galeria del primer pis.
    La façana oest té diverses estructures d'usos agropecuaris ubicades just davant, a una distància que no supera els 2 metres. A nivell de planta baixa hi ha una porta i tres finestres reformades, al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A nivell de golfes hi ha únicament una petita finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta.
    La façana nord té adossada a la part esquerra la capella de la masia, dedicada a Sant Antoni Abat, i a la part dreta un cos que forma una terrassa a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. També a nivell de primer pis hi ha una finestra reformada, i a nivell de golfes, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem esquerre hi ha adossat un cos estret que conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta.
    La façana est forma un queixal a causa del cos adossat a l'extrem est del conjunt, en el que s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó i llinda de fusta. En la resta de la façana s'observa únicament una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes, quedant la resta de la façana coberta d'heura.

    Les Heures es troba documentada l'any 1335. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita.

    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982.