Durant molt de temps, el poble de Sant Julià de Vilatorta fou conegut popularment com a Sant Julià de les Olles, pel seu important nombre d'obradors d'indústria artesanal de terrissa; denominació utilitzada ja al segle XVI.
Els orígens de la tradició terrissaire provenen de l'existència d'argiles adients per a la fabricació de terrissa, a les proximitats del poble.
Aquesta antiga tradició, molt destacada durant els segles XVII, XVIII i XIX, va desaparèixer després de la mort de l'últim terrisser, en Joan Capdevila (1936-2008), conegut com en "Joan de ca la Llebre".
L'ofici de terrisser, com la majoria dels relacionats amb l'artesania tradicional, es transmetia de pares a fills. A Sant Julià, els obradors eren familiars i els terrissers compaginaven aquesta feina amb d'altres tasques.
Les principals característiques de les peces elaborades a Sant Julià de Vilatorta són la seva senzillesa formal i la seva funció utilitària. Bàsicament són peces per anar al foc, per a contenir aigua, vi, i oli, atuells per a cuinar, utensilis per al servei de taula, recipients per a les granges i elements per a la conducció d'aigua.
El fet que les peces es venguessin directament al mercat de Vic, explica el seu reduït àmbit de distribució, que arriba com a molt lluny al Ripollès i a la Cerdanya. No va ser fins ben entrat el segle XX que la terrissa de Sant Julià va comercialitzar-se arreu del territori.