Obelisc del Bisbe Strauch Vallirana

Baix Llobregat
Carretera N-340, km. 1231-1232 - Boscos de la Pinatella
Al marge esquerre de la carretera pujant en direcció l'Ordal, darrera del monument a les monges
348m

Coordenades:

41.38722
1.9101
408876
4582317
08295-663
Patrimoni moble
Element urbà
Contemporani
Popular
XX
1923
Regular
La inscripció està força degradada.
Inexistent
Fàcil
Simbòlic
Pública
Ajuntament de Vallirana
Adriana Geladó Prat

Obelisc aïllat situat entre les zones de can Julià i del Lledoner, abans del pont dels Tres Arcs, al costat de l'entrada al camí que envolta el pla del Lledoner. Es tracta d'un bloc de granit de planta rectangular, que presenta una llarga inscripció gravada a la cara orientada a la carretera. Tot i que la inscripció és pràcticament il·legible fa referència a l'assassinat del bisbe de Vic Ramon Strauch a Vallirana. Per contra, a la cara contrària, hi ha gravada una fulla de palma emmarcada. En origen, l'obelisc estava coronat per un destacable capitell que en l'actualitat està exposat en una de les sales de la Masia-Molí de can Batlle.

Aquest monument commemora l'assassinat del bisbe de Vic Ramon Strauch i Vidal el dia 15 d'abril de 1823 als boscos del Lledoner, prop del pont dels Tres Arcs. El religiós, partidari de l'Antic Règim absolutista, fou detingut pel general liberal Antoine Rotten el mes d'octubre de l'any 1822 i portat a la Ciutadella de Barcelona. Posteriorment, degut a l'exaltació liberalista i a l'entrada a Catalunya de les tropes franceses, es demanà la mort del bisbe. Amb el pretext d'un fals trasllat a Tarragona, el general Rotten va afusellar el bisbe i el seu servent a l'alçada del pont dels Tres Arcs de Vallirana. Els cossos foren trobats dos dies després i enterrats al cementiri de Vallirana de manera temporal. L'obelisc fou instal·lat l'any 1923 per commemorar el centenari de la mort del bisbe. El capitell que inicialment coronava l'estructura fou enderrocat quedant a terra fins que l'any 2012, gràcies a la col·laboració entre l'Associació d'Amics de Vallirana i l'ajuntament, es traslladà a can Batlle.

LLURBA I RIGOL, Josep (2012). En Tòfol de Vallirana (1802-1855) Guerriller Carlí. Torrelles de Llobregat: Associació d'Amics de Vallirana, p. 11-13. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 143. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 138-139. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 64, 125-127.