Necròpoli del Serral
Santa Maria de Miralles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt arqueològic excavat que proporcionà setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O amb el cap dels individus mirant a llevant, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. El fons de cabana excavat al mig de les fosses era de planta ovalada i estava retallada al terra natural sense preparació. Estava construïda amb materials peribles. Els materials arqueològics que la cabana proporcionà són: ceràmica grollera de cuina (precursora de l'alt medieval), TS clara africana i alguns elements de metall, vidre i lítics. Els amuntagaments de pedra detectats podrien haver sostingut les estructures de la coberta.
Un cop realitzada el 1995 la excavació, el terreny fou rebaixat i el jaciment fou destruït, pel que es poc probable que quedin noves restes. Tres de les tombes de cista van ser traslladades i reconstruïdes al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6).
El jaciment estava ubicat en un terreny erm en un petit turó dins la vall de la riera de Santa Maria de Miralles, vall situada al sud-est de la serra del Pinyol, a prop del límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà.
La Carta Arqueològica classifica el jaciment com a "Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis ", d'època romana a visigòtica (del III al VIII)
No es habitual l'associació entre una estructura d'habitat i una necròpoli, que estan associades habitualment a una capella. Els materials de la cabana permeten datar la necròpolis.
Història
El jaciment fou descobert durant els treballs d'adequació del terreny per a plantar-hi vinya. L'excavació va tenir lloc en el marc d'una intervenció arqueològica d'urgència realitzada del 23 d'octubre al 10 de novembre de 1995 promoguda i finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat i dirigida per Jordina Sales i Carbonell. El jaciment fou posteriorment destruït a causa dels esmentats treballs agrícoles. Una part del jaciment -3 tombes de cista- van ser traslladat i reconstruït al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6)
Bibliografia
SALES CARBONELL, J.. "Necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Anoia)". A: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001. p.207-208. Preactes.
SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; SERRA GARCIA, J. "La necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Barcelona). Novetats sobre les necròpolis rurals durant l'antiguitat tardana". Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. [Castelló de la Plana] Vol. 17 (1996), p.419-433.
Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 11691 (rev. 1991)
Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Àrea Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007