Museu Viader
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La col·lecció, inventariada per Ramon Viader Guixà, farmacèutic i enòleg, ha permès la classificació rigorosa dels materials més representatius de la història professional de la seva família, dedicada a la medecina i la farmàcia.
Moltes peces son d’un període històric quan encara no es feien medicaments envasats, i l’apotecari fabricava ungüents, pocions, pólvores, etc. Es tracta de més de 1.500 peces que inclouen instrumental per a la preparació de medicaments (morters, cossis d’aram, sedàs de fusta, pindolers, motlles, espàtules, xeringues, estris per fer xarops, etc.); flascons de primeres matèries farmacèutiques, medicaments oficinals i magistrals (aparell de vaporitzador, grànuls, olis, etc.); aparells de laboratori (densímetres, fotocolorímetres, microscopis, cromatògrafs, encenedors, pipetes, aparells de Kipp, aparell de Soxhlet, ureòmetres, etc. ); reactius per anàlisis i medicament creats per Viader.
Història
Les dades documentals disponibles més antigues de la família Viader, es remunten a 1680, vinculades a les ciències sanitàries. Es tracta de vuit generacions, cinc de metges i vuit de farmacèutics. La relació d’aquesta nissaga amb la vila de Sant Sadurní comença l’any 1827, quan Narcís Viader Seguí (1801-1877) comprà la farmàcia de la viuda de Mateu Millet Ros, farmacèutic, situada al carrer Església número 3. Posteriorment, la va traslladar al carrer Hospital número 4 on encara la trobem actualment, si bé ja no conserva res de l'època.
Antoni Viader Janer (1835-1910), continuà amb la farmàcia. Va formar part d'una organització de matís liberal i l'any 1869 va ser síndic de l'Ajuntament de Sant Sadurní. Arribaria a ser alcalde entre setembre de 1873 i març de 1874. Més tard tindria altres càrrecs a l’ajuntament. Tornaria a ser alcalde de juliol de 1895 a juliol de 1897. Durant el seu mandat es va construir el campanar de l’Ajuntament. El 1887 va ser president el Casino Sadurninense.
Viader Janer va iniciar la preparació de vins medicinals (també anomenats enolats) i de xarops que inicialment es venien a granel. La casa pairal dels Viader a Sant Sadurní tenia, la farmàcia al carrer Hospital i per darrere s'obria al carrer Sant Antoni on hi havia el celler, on feien el vi base. També tenien un jardí botànic.
Narcís Viader Escaiola (1884-1968), l’any 1899 va fundar amb uns companys, entre ells el seu oncle Antoni Escayola Font, la Societat Anònima l'Elèctrica del Noya ubicada a tocar del riu Noya, prop de Can Codorniu, amb l'objectiu de proveir d'electricitat la població de Sant Sadurní. Va ser pioner en iniciar les anàlisis clíniques a Sant Sadurní, on feia anàlisis d’aigües, font comú de malalties. També va començar a fer anàlisis microbiològiques, per detectar el tifus, per exemple.
Narcís Viader Font (1912-1982), es va interessar per la producció industrial, va fabricar i comercialitzar un dels primers cosmètics farmacèutics de la història, d'utilitat per a abans i després de l'afaitat, anomenat Myrapol. Va ser analista clínic en diferents ambulatoris i l’any 1959 va entrar a formar part de la Junta del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona en qualitat de vocal d'Inspectors Farmacèutics Municipals.
Les quatre últimes generacions també es van dedicar com a pràctica professional afegida a l’enologia i viticultura.
Ramon Viader Guixà ha conservat el patrimoni familiar relacionat amb la medicina i la farmàcia en la col·lecció, que permet veure com han evolucionat aquestes professions en els últims 300 anys.
Bibliografia
VIADER, Ramon (2017). Viader, nissaga de metges i apotecaris. Rubes Editorial. Barcelona.
