Campanes de l'església parroquial de Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    Plaça del Mossèn Salvans, 1.
    Emplaçament
    Campanar de l'església parroquial.

    Coordenades:

    41.42465
    1.78969
    398866
    4586606
    Número de fitxa
    08240 - 178
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Segle
    XX-XXI
    Any
    1941 i 2003
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat (Carrer d'Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat)
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    El campanar de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia presenta una cel·la de campanes amb 4 exemplars; tres d’elles del 1941 (Venata, Maria Mare de Gràcia i Saturnina), i una de l’any 2000 (Maria de Montserrat). Es detallen les dades de cadascuna de les campanes i les seves inscripcions:

    Venata: de 60 cm de diàmetre i 125 kg, va ser fosa l’any 1941 per Viuda de Murua. Té tres anses, truja de fusta per vogar i el mecanisme de toc consisteix en un motor d’impulsos i un martell elèctric extern. Porta inscrit "ESCAMPO PELS ESPAIS LES LLOANCES DEL SENYOR. VENATA. VDA. MURUA. ANY 1941. SANT SADURNÍ DE NOIA".

    Maria Mare de Gràcia: de 90 cm de diàmetre i 381 kg, va ser fosa l’any 1941 per Viuda de Murua. Té set anses, truja de fusta per vogar i el mecanisme de toc consisteix en un motor d’impulsos i un martell elèctric extern. Porta inscrit: "ANY DEL SENYOR 1941. PARRÒQUIA DE SANT SADURNÍ DE NOIA. CONVOCO EL POBLE PERQUÈ LA PROTECCIÓ DIVINA SALVI ELS BÉNS CORPÒRALS I DE L´ESPERIT. LLOAT SIGUI DÉU. MARIA MADRE DE GRÀCIA".

    Saturnina: de 112 cm de diàmetre i 881 kg, va ser fosa l’any 1941 per Viuda de Murua. Té set anses, truja de fusta per vogar i el mecanisme de toc consisteix en un motor d’impulsos i un martell elèctric extern. Porta inscrit: "PARRÒQUIA DE SANT SADURNÍ DE NOIA. LLOAT SIGUI DÉU. ESBOCINADA PER LA IMPIETAT FURIOSA I REFETA PEL TREBALL DELS FIDELS, PROCLAMO PELS ESPAIS SEMPRE LLOANCES DEL SENYOR. ANY DEL SENYOR 1941. SATURNINA. VDA. MURUA. VITÒRIA".

    Maria de Montserrat: de 75 cm de diàmetre i 224 kg, va ser fosa l’any 2000 per PACCARD. Té set anses, truja de fusta per vogar i el mecanisme de toc consisteix en un motor d’impulsos i un martell elèctric extern. Porta inscrit: "AMB EL VOSTRE NOM COMENÇÀ NOSTRA HISTÒRIA".

    El campanar actual de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia deu ser molt probablement el tercer campanar en la història d’aquesta edificació que es remunta al segle XI, encara que ha estat reconstruït diverses vegades.

    L’actual campanar cloquer dataria del segle XVII, probablement acabat l’any 1606 (LLORAC, 2017). En aquest moment sembla que les campanes provindrien de l’anterior campanar, i la primera nova adquisició seria ja del 1656. El primer conjunt de campanes se substituí al complet l’any 1760.

    Més endavant, en temps del rector Josep Vinyals (1847-1875) es van fondre aquestes campanes i van ser fetes de nou. Poc després, en època del rector Ullastre (1875-1885) es van estrenar les campanes Anna i Antònia.

    Totes aquestes campanes van ser foses durant la Guerra Civil. L’any 1941 es van instal·lar les campanes Venata, Maria Mare de Gràcia i Saturnina. Finalment, l’any 2003 es va instal·lar la campana més recent: Maria de Montserrat. Fou beneïda el dia de Sant Sadurní. La campana fou feta a França i va tenir com a padrins Pep Valls, del Cal Pep Manyà, i Dolors Ferrer de Can Freixenet.

    LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d’Anoia. Fonaments Identitaris, El Cep i la Nansa Edicions, Vilanova i l Geltrú.