Fons bibliogràfic de la Biblioteca i arxiu Viader
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    c. Hospital, 5, 2n pis.

    Coordenades:

    41.42436
    1.78689
    398632
    4586577
    Número de fitxa
    08240 - 257
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons bibliogràfic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI, XVII, XVIII, XIX, XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Científic/Cultural
    Titularitat
    Privada accessible
    Ramon Viader Guixà
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    El fons bibliogràfic Viader conté més de 1.500 llibres. És una biblioteca especialitzada en matèries de farmàcia, medicina, anàlisis clínics i ciències elementals (química, física, botànica). Destaquen també els llibres sobre bromatologia i, sobretot, enologia i viticultura. Hi ha 204 llibres anteriors a l’any 1850, 376 entre 1850 i 1950, i 900 llibres dels anys 1950 a 2010. Acull tant monografies com revistes, quasi totes agrupades en volums i re-enquadernades expressament.

    Es tracta d’una de les biblioteques especialitzada en l’àmbit farmacèutic més destacades a nivell estatal. Les edicions més antigues es remunten al segle XVI, com l’edició de Pedacio  Dioscorides Amazarbeo de l’any 1563. Del segle XVII destaca l’obra Officina medicamentorum (coneguda popularment com Farmacopea Valentina), de 1698. De segle XVIII hi ha diferents obres, una d’un membre de la família Viader: Discurso medico moral d ela información del efto por el alma desde su concepcion i adminsitracion de su bautismo. Obra útil a parrocos, medicos, comadrones i parteres, de Josef Antonio Viader i Payrachs.

    Les obres son en diferents idiomes: llatí, castellà, castellà, francès i anglès. Molts llibres presenten signatures, segells o inicials gravades al llom que permeten saber quin Viader el va posseir i estan plens d’anotacions manuals.

    Pel que fa als documents de la l’arxiu, testimonien casaments, llegats, judicis, nomenaments, graduacions, compra venda de finques de la nissaga familiar dels Viader.

    Les dades documentals disponibles més antigues de la família Viader, es remunten a 1680, vinculades a les ciències sanitàries. Es tracta de vuit generacions, cinc de metges i vuit de farmacèutics. La relació d’aquesta nissaga amb la vila de Sant Sadurní comença l’any 1827, quan Narcís Viader Seguí (1801-1877) comprà la farmàcia de la viuda de Mateu Millet Ros, farmacèutic, situada al carrer Església número 3. Posteriorment, la va traslladar al carrer Hospital número 4 on encara la trobem actualment, si bé ja no conserva res de l'època.

    Antoni Viader Janer (1835-1910), continuà amb la farmàcia. Va formar part d'una organització de matís liberal i l' any 1869 va ser síndic de l'Ajuntament de Sant Sadurní. Arribaria a ser alcalde entre setembre de 1873 i març de 1874. Més tard tindria altres càrrecs a l’Ajuntament. Tornaria a ser alcalde de juliol de 1895 a juliol de 1897. El 1887 va ser president el Casino Sadurninense.

    Viader Janer va iniciar la preparació de vins medicinals (també anomenats enolats) i de xarops que inicialment es venien a granel. La casa pairal dels Viader a Sant Sadurní tenia, la farmàcia al carrer Hospital i per darrere obert al carrer Sant Antoni, on hi havia al celler per preparar el vi base. També disposaven d'un jardí botànic.

    Narcís Viader Escaiola (1884-1968), l’any 1899 va fundar amb uns companys, entre ells, el seu oncle Antoni Escayola Font, la Societat Anònima l'Elèctrica del Noya ubicada a tocar del riu Noya, prop de Can Codorniu, amb l'objectiu de proveir d'electricitat la població de Sant Sadurní.

    Va ser pioner en iniciar les anàlisis clíniques a Sant Sadurní, on feia anàlisis d’aigües, font comú de malalties. També va començar a fer anàlisis microbiològiques, per detectar el tifus, per exemple.

    Narcís Viader Font (1912-1982), es va interessar per la producció industrial, va fabricar i comercialitzar un dels primers cosmètics farmacèutics de la història, d'utilitat per a abans i després de l'afaitat, anomenat Myrapol . Va ser analista clínic en diferents ambulatoris i l’any 1959 va entrar a formar part de la Junta del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona en qualitat de vocal d'Inspectors Farmacèutics Municipals.

    Les quatre últimes generacions també es van dedicar com a pràctica professional afegida a l’enologia i viticultura.

    Ramon Viader Guixà ha conservat el patrimoni familiar relacionat amb la medicina i la farmàcia mitjançant aquesta biblioteca-arxiu.

    VIADER, Ramon (2017). Viader, nissaga de metges i apotecaris. Rubes Editorial. Barcelona