El monument a la Pubilleta del Mas de Can Pi, és el símbol de la història relatada en el dramàtic poema de Frederic Soler "Pitarra".
Es tracta d'una font monumental, envoltada per una base de rocalla.
Al cim de la rocalla hi ha una jardinera, símbol dels camps de la masia de can Pi.
A l'interior, hi ha un estany d'aigua, símbol de riquesa, del qual emanen quatre sortidors, un a cada angle, tot clamant a la vida. Al centre de l'estany emergeixen un munt de roques calcàries que simbolitzen els plors de la nena en assabentar-se de la seva pèrdua en el moment del naixement de l'hereu.
Destaca la imatge de la pubilla d'1,40 m d'alçada, fosa en bronze. L'escultura que representa a una nena dolça i juganera, porta a la mà dreta un lliri, i a l'esquerra un ram de flors, clavells i roses. La Pubilleta camina airosa a la vora d'un pi mediterrani, que dona nom a la Masia.
