Monument a Cal Parramon
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Monument situat en una cantonada de la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià, s/n, entre el carrer de Sant Joan i la carretera de Terrassa, on fa uns anys havia existit una casa avui enderrocada, coneguda amb el nom de Cal Perramon.
Consisteix en un muret de maó disposat en els seus dos extrems de manera esgraonada, d’un metre d’alçada que fa cantonada, recordant el mur de la casa que hi havia en aquest indret. I entre els dos, per la part exterior, el vell corró de molí, que protegeix la cantonada de la casa, amb la típica forma troncopiramidal que s’ha preservat. A la part superior, una planxa en forma de triangle invertit, realitzada en ferro corten polida, a la qual s’hi ha collat una placa de ferro amb el següent escrit: “Aquesta pedra és una de les petjades que / els nostres avantpassats ens varen deixar / de testimoni del seu pas per Matadepera”.
El mur de maó presenta a ambdós costats, un medalló amb l’escut del poble. Estan situats a mitja alçada. Finalment a l’interior, s’ha decorat amb una xapa de corten polida en la qual s’hi pot veure la reproducció d’una fotografia de principis de segle XX “J.B. Matadepera - Plaza de la Iglesia” amb la casa enderrocada i el corró al costat de la porta. La reproducció s’ha fet sobre una planxa de metall polit i protegida per una fulla de metacrilat.
Història
Cal Parramon, enderrocada a finals del segle XX, la fa construir l’any 1834 Jaume Pi de la Serra (de Can Vinyers). A la planta baixa hi havia el celler amb els cups i la premsa. La planta pis estava destinada a habitatge. Més endavant, el seu propietari esdevé alcalde i entre els anys 1851 i 1853, una part de la planta pis s’habilita com Ajuntament, i més endavant ho farà com escola i fins i tot com a sala de ball i cafè pel poble. També havia funcionat com a carnisseria.
Abans del seu enderroc, una part de la planta baixa també es va habilitar com a comerç de complements de la llar.
Bibliografia
AMETLLER, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó, pàg. 30. Akribos Edicions.
AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Ajuntament de Matadepera.
FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Volum III, fitxa 107.