Montmajor nucli
Montmajor

    Berguedà
    Montmajor
    Emplaçament
    A la dreta de la cruïlla de les carreteres de Berga a Cardona B-420 i la de Berga a Solsona C-26.

    Coordenades:

    42.01766502855289
    1.7352993023519983
    395289
    4652512
    Número de fitxa
    08132 - 151
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC, nº 3417, any 1982
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 090A09001
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    El terme municipal de Montmajor és el més extens del Berguedà (75,83 km2), situat al límit entre el Bages i el Solsonès. El sector principal del terme compren les antigues parròquies i pobles de Montmajor, Sorba, Gargallà, Pujol de Planès, Sant Feliu de Lluelles, una part de Correà, les antigues quadres de les esglésies de l'Hospital, Aguilar, Querol, Codonyet, Fígols, Sant Jaume de Boixadera. La parròquia de Montmajor comprèn el territori que es troba limitat al nord per l'Espunyola i la carretera de Solsona, a l'est per Montclar, al Sud pel Pujol de Planès i a l'est per Gargallà i Sant Feliu de Lluelles. El poble s'ha format a l'entorn de la plaça del mercat, on es situa l'Ajuntament, l'antiga fonda i els comerços, seguint una estructura arbitrària, sense cap planejament urbanístic d'entrada, i formant petits barris a l'entorn del centre: les Escoles, urbanització Les Alzines, carretera a Serrateix.

    El nucli de Montmajor es va formar al peu del castell i al costat de l'antiga església de Sant Sadurní , on es trobaven vàries cases, entre elles cal Sabata i Can Barri vell. El castell pertanyia al vescomtat de Berga al segle XII, tot i que al XIII era possessió del vescomte de Cardona, Ramon Fols, que el cedí a la seva germana, abadessa de Valldaura, com a dotació del monestir; posteriorment passà a una família del Berguedà, Pere de Berga i al 1309 al rei Jaume II. Al 1365 i al 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), al 1708 ja hi havia 14, la major part a Els Plans. Poc a poc es van construir cases a la zona baixa, que al segle XVIII era anomenada Els Plans. Al inicis del segle XX es va traslladar l'església al pla, acostant-la a la nova població creixent. Al pla s'ha format el centre administratiu del municipi i el centre d'un actiu mercat setmanal. El terme conserva molta població disseminada en masies que es dediquen a l'economia agrícola i ramadera.

    AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CORTÉS, Mª del A. (1999). "Demografia històrica de Montmajor". A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 14-17.