Balma de cal Sabata
Montmajor

    Berguedà
    Montmajor
    Emplaçament
    A sota de la casa de Cal Sabata de Dalt, al marge de la paret natural.

    Coordenades:

    42.00492
    1.73576
    395306
    4651096
    Número de fitxa
    08132-15
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Segle
    X aC-XV
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Carta Arqueològica de Catalunya, nº 6466, any 1991
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00043
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    La bauma es troba a sota de la casa de Cal Sabata de Dalt i s'arriba a travès d'un camí que surt d'aquesta però que es troba actualment en mal estat. Des de la casa es pot veure la bauma, de la que dista uns 100 m. de distància. La bauma es troba sota una codina, amb una boca d'uns 30 metres de longitud i uns 8 metres d'alçada. A l'interior s'observen cinc forats de pal o biga quadrats i molt ben conservats, excavats en les parets de roca de la bauma. En el mateix indret hi ha un dipòsit cilíndric excavat a la roca del sól, de 1,40 metres de diàmetre i 1,70 metres de fondària mínima i més de 2 metres de màxima. Aquest dipòsit comunica amb un altre a travès de dos fortas cilíndrics a la base. També es veuen restes de parets fetes per refugi de bestiar i un gravat en mal estat a la paret que sembla representar un enginy per fer oli de ginebre. Dins de la bauma es va trobar ceràmica del Bronze final que ha servit per datar la seva ocupació més antiga.

    S'ha posat la cronologia que es dona a la fitxa del jaciment de la Carta Arqueològica del Berguedà, tot i que desconeixem en que es basen per la datació fins l'any 1492.

    La ocupació d'aquesta bauma es produïria en la darrera etapa del bronze final, poc abans de que s'abandonessin les coves com a llocs d'hàbitat i es comencès a construir cabanyes en les zones planeres. La ubicació d'aquesta bauma oberta a llevant, oferia un lloc de protecció de les condicions climàtiques. Tot i que no ho podem assegurar, el dipòsit excavat a la roca podria haver tingut un orígen en aquesta etapa històrica, com una sitja per guardar gra d'aquestes comunitats agrícoles de l'època del bronze, i que fou utilitzat en etapes històriques posteriors. Es desconeix on es poden trobar les restes de ceràmica, tot i que és possible que es guardin al Museu de Berga.

    CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà.