Dolmen de cal Conill Gros
Montmajor

    Berguedà
    Cal Conill Gros, Montmajor
    Emplaçament
    En un espai erm entre camps de cultiu sota una alzina a 100 m a l'oest del mas.

    Coordenades:

    42.02288484602046
    1.7345953121216078
    395239
    4653091
    Número de fitxa
    08132 - 14
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Segle
    XVI-XIIIaC
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Carta Arqueològica de Catalunya, nº 6446, any 1991
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00088
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Lloc d'enterrament col·lectiu tipus dolmen que es troba a prop del mas Cal Conill Gros. És un dolmen amb cambra rectangular de 1,20m de llargada per 1 m d'ampla, de la que només resten dues lloses. La seva profunditat era de 0,25 m i estava coberta per una gran llosa plana. El conjunt estava inclós dintre d'un túmul rectangular format per tres rengles de pedra força simètrics, que pel fet d'estar en un terrer en pendent, va perdent potència de nord a sud fins a quedar reduït en un sol rengle. Del seu interior es recuperaren durant l'excavació els ossos d'un esquelet i un crani disposat sobre una lloseta que li feia de coixí, i de alguns individus més però amb les restes molt remogudes i destruïdes per les arrels. El material extret estava format per: tres fragments de ceràmica amb decoració incisa, un penjoll de petxines amb perforació vertical i una vèrtebra de peix. Aquests materials es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (XANDRI, 1986).

    Actualment es troba en molt mal estat i és difícil distingir la seva estructura, reduïnt-se a una muntanya de pedres amb una alzina al mig.

    Aquest dolmen va ser excavat per Mn. Serra Vilaró i l'any 1927 publicà la memòria d'excavació (SERRA VILARÓ, 1927). Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona 1879 - Tarragona 1967) va dedicar-se activament entre els anys 1916 i 1925 a la recerca de jaciments arqueològics a la zona del Berguedà i Solsonès, essent encarregat del Museu Diocesà de Solsona, fet pel que les col·leccions d'aquest es van incrementar considerablement. La seva tasca va contribuïr a un important grau de coneixement de la prehistòria a les comarques centrals. A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest enterrament correspón a la tipologia de "dolmen simple amb cambra rectangular", sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul. En aquest sembla que hi havia 4 individus amb un aixovar molt minç (GUERRERO, 1982).

    SERRA VILARÓ, Joan (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 324. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàg. 126. XANDRI, Joana (1986). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (II). L'Erol, nº 18, p. 49-50. Àmbit de Recerques del Berguedà. GUERRERO, J.LL. (1982). "Esguard a l'antropologia prehistòrica del Berguedà", A XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Berga, Publicacions de l'Ajuntament. P. 211-216.