Molí del Sallent
Olost

    Osona
    Sector est del terme municipal
    Emplaçament
    A 4450 metres per pista forestal de la carretera BV-4405, punt quilomètric 0'050

    Coordenades:

    41.99787
    2.11793
    426946
    4649916
    Número de fitxa
    08149 - 47
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    El nivell de soterrani queda habitualment cobert d'aigua.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00018
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El molí de Sallent està situat en un punt enclotat al sud de la masia de Sallent, just on s'uneixen el rec de l'Alouet i el rec que prové de la Torre, passant per prop de Pelaroger i el Sallent.
    Es tracta d'un molí de petites dimensions format per un volum principal de planta baixa i primer pis amb diverses estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
    La façana principal, orientada a l'est té un cobert adossat a la meitat esquerra, i queda dominada pel portal principal, emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció "LLUCIA SALLENT Y JOSEPH SALLENT MARE Y FILL 1781", junt amb una creu intercalada, a la llinda. Al primer pis hi ha una finestra amb brancals de maó, llinda de pedra i ampit motllurat de pedra.
    La façana nord no conté cap obertura ja que es troba adossada a la bassa del molí.
    La façana oest conté un cobert adossat a nivell de planta baixa i dues finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb brancals de maó, llinda de pedra i ampit motllurat de pedra.
    La façana sud conté el carcabà, actualment força malmès, que dóna accés a una sala a nivell de soterrani on hi havia part de la maquinària del molí i que actualment està negada d'aigua. A nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i al primer pis una finestra emmarcada amb brancals de maó, llinda de pedra i ampit motllurat de pedra.
    Completa el conjunt la bassa del molí, adossada al nord del molí i reformada modernament amb formigó.

    El molí de Sallent va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica, l'any 1779, essent-ne propietari Josep Sallent.

    PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès.