Molí de vent de can Ginestar
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Molí de vent o bomba elevadora d’aigua que utilitza l’energia eòlica per accionar una bomba de pistó, amb la qual extreu l’aigua subterrània del pou situat a la seva base. Respon al model conegut popularment com a molí americà, format per una estructura metàl·lica de torre i roda.
La torre és de forma piramidal i gran alçada, a l’extrem superior de la qual hi ha una plataforma circular. Per accedir fins a la plataforma, una escala de metall amb cinc replans s’adossa a l’estructura exterior de la torre.
A sobre de la plataforma es troba la roda del molí, que no és més que una gran circumferència rotatòria dotada d’aletes disposades radialment. A l’altre extrem de la roda, un penell serveix per encarar el molí contra el vent. En girar per acció del flux del vent, la roda acciona uns engranatges que activen la bomba de pistó provocant l’aspiració de l’aigua fins a la superfície.
Història
L’any 1904 Joan Baptista Modolell reformà can Ginestar, moment en el qual també va fer instal·lar el molí de vent davant del casal.
La funció del molí era extreure l’aigua del pou de la petita mina que hi sumava aigua, que era utilitzada per regar el jardí i els horts. També coneguda com la "mina del Pedró a can Ginestar", "mina de la Cera" i "mina de l'Hostal Vell", aquesta mina inicia el seu traçat al carrer de la Creu del Pedró i després d’un recorregut de 1.200 m, arriba fins can Ginestar.
L’any 1978 can Ginestar va passar a ser propietat municipal, quan l’Ajuntament de Sant Just Desvern la va adquirir. Anys més tard, el 1991, es desenvoluparen treballs de neteja del pou del molí a més de col·locar un motor elèctric per accionar el mecanisme. Durant l’any posterior es va restaurar la roda i el penell, restauració que es va presentar el 25 de juny de 1992.
Una nova intervenció es produí el gener de l’any 2020, després que per les fortes ventades del temporal Glòria, el penell i la roda quedessin afectats, havent-se de retirar per qüestions de seguretat. El desembre de 2021, el molí tornava a recuperar el seu aspecte original amb la col·locació de les parts afectades.
La seva restauració va obtenir el Premi Bonaplata 2023 de l’Associació del Museu de la Tècnica i la Ciència de Catalunya amb l’Associació d’Arqueologia Industrial de Catalunya.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
