Caseta de registre de la mina Torreblanca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Caseta de registre de la mina Torreblanca situada a la riera de Sant Just, a pocs metres de la masia de can Fatjó.
És una caseta exempta de planta rectangular i coberta plana, construïda en maó vist. La meitat posterior de l'estructura presenta una inclinació fins a terra, ja que la construcció és una caixa d'escala que facilita el descens interior fins a la galeria. A la part davantera hi ha una porta de ferro que dona accés a l'escala, construïda amb rajol de fang cuit, que porta fins a l'inici de la galeria de la mina.
La construcció presenta diverses reparacions, com s'aprecia a la paret de la porta amb presència de ciment pòrtland.
La mina d'aigua Torreblanca és, d'entre totes les mines de Sant Just Desvern, la que presenta el recorregut més llarg i complex. Amb un traçat de galeria de 5.715 m, està dotada d'infinitat de ramals que van recollint les aigües de diversos torrents i rieres dels terrenys santjustencs de la serra de Collserola.
Des de la part més alta i inici de la mina, al fons de Les Fatjones, fins a arribar als dipòsits de l'actual parc de Torreblanca, aquesta infraestructura ha subministrat aigua duran anys no només a Sant Just Desvern, sinó també a les veïnes poblacions de Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
Història
La primera referència documental de la mina Torreblanca correspon a una instància presentada pel jornaler Francesc Cortès, el 24 de juny de 1891, a l'Ajuntament de Sant Just Desvern per tal d'obrir una rasa als carrers de la població. Dita rasa es feia per i instal·lar una canonada que proveís d'aigua a la població. El fet que es volgués dotar de canonades al municipi en aquesta data, apunta al fet que els treballs d'excavació de la mina ja devien estar fets des de feia temps. L'11 de març de 1892 Ramon Puigdevall, apoderat del marquès de Monistrol, juntament amb Francesc Cortès i Andreu Biosca, comunicaven a l'Ajuntament que havien constituït una societat per a l'explotació de les aigües, La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern. Va ser entre els anys 1892 i 1893, que la mina va subministrar també les seves aigües a Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
A inicis de la dècada de 1940, la Sociedad General de Aguas de Barcelona substituí a La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern en el subministrament d'aigua a la població. L'arribada d'aigua des del riu Llobregat, va fer que a partir de 1943 la mina Torreblanca iniciés la seva davallada progressiva. Això no va suposar, però, l'abandonament total de la infraestructura, que ha continuat funcionant fins avui dia.
Bibliografia
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de le mines d’aigua”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 187-208.
RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). "Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 47-85.
