Can Fatjó - Mas Rella - Mas Reia - Can Ramoneda - Can Parellada
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10257-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Masia formada per un conjunt d’edificacions fruit de l’evolució del mas original del segle XIV. El cos primigeni, de grans dimensions, conserva l’estructura de planta baixa i pis amb elements propis d’època baix medieval. Centrat a la planta baixa es troba el portal d’entrada amb arc de mig punt adovellat i brancals de pedra treballada de manera acurada i regular, tan característic de l’arquitectura popular catalana.
Al primer pis destaquen quatre finestres gòtiques, dues de les quals han estat transformades en balcons posteriorment, emmarcades amb brancals de pedra amb i llindes d’arcs lobulats. Tant les finestres com els balcons presenten decoració de carasses a l’extrem superior dels brancals, amb caps femenins i masculins de molt bona factura, i de caparrons als arcs de les llindes. Entre els dos balcons gòtics hi ha un rellotge de sol.
La coberta de l’edifici principal és de teula a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps.
L’any 1915 es van afegir tres dels edificis que conformen el mas actual, destinats a habitatges per tres germans que van arribar a la finca per fer de masovers.
El mas es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Història
La primera referència a la masia és de l’any 1310, moment en el qual era anomenada com a Mas Reia o Rella. Amb posterioritat, ja l'any 1511, el seu nom era can Ramoneda fins que el 1650 va passar a ser denominada com a can Parellada. D’aquest segle hi ha una inscripció a la façana posterior, amb l’any 1600.
Hem d’esperar a l’any 1690 per trobar per primer cop el nom actual de can Fatjó, amb motiu del casament de Teresa Parellada i Busquets, hereva del mas a finals del segle XVII, amb Jacint Fatjó. El fet de tants canvis en el nom de la finca ve donat perquè la família propietària al llarg dels segles no tenia hereus sinó pubilles, situació per la qual el mas anava rebent el cognom dels marits de les hereves i no el seu.
Al cadastre de 1716 ja figura Gabriel Fatjó Parellada com propietari de can Fatjó, una de les finques més grans del poble en aquells moments.
Bibliografia
AMIGÓ BARBETA, Jordi; RIERA PRENAFETA, Francesc (2016). "Gener de 1939. De Just Desvern a Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 20, pp. 107-5.
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
GIL, Josep Lluís. (1990). “La masia de can Fatjó s’ha ensorrat”. La Vall de Verç, 15/06/1990, p. 4-6.
JORDÀ I CAPDEVILA, Josep M. (2002). Santa Creu d'Olorda. Història d'un poble que no pogué reeixir. Edita parròquia de Santa Creu d'Olorda. Molins de Rei.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1981). "Sant Pere Màrtir i Sant Just (2)". La Vall de Verç, 1/1/1981, p. 14.
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (2016). "1714: L’actitud dels borbònics envers la població civil. El cas de Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 20, p. 313-52.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ed. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 82-83.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 60. Ajuntament de Sant Just Desvern.
REVERTER, Miquel. (1979). "Evolució agrícola a Sant Just (II)". La Vall de Verç, 01/11/1979, p. 11.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 70. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
